Aquest mes, des del Servei de Formació Agroalimentària, unitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a l’Ernest Valls, docent recentment jubilat de l’Escola Agrària de Manresa.
Fill d’una família pagesa de Vilagrassa, dedicada a l’horticultura i a la venda al mercat de Tàrrega, així com a la producció de cereals, ametlles i oli d’oliva. Des de ben petit, la seva família li va transmetre l’amor per la terra i el va educar en els valors de la gent arrelada al territori. “Treballar i esforçar-se per fer la feina ben feta, per buscar la rendibilitat, però també per gaudir del procés. Passar-s’ho bé treballant, honrar la terra”, ens comparteix.
Amb la voluntat de perfeccionar els coneixements apresos a casa, ben aviat va decidir formar-se en una Escola Agrària. Després de cursar la Formació Professional de primer grau a Tàrrega i la de segon grau a Alfarràs, va continuar els estudis d’Enginyeria Tècnica a Barcelona.
Durant aquesta etapa universitària va iniciar la seva trajectòria docent a l’Escola Agrària de Manresa, on va impartir la primera classe el setembre de 1985 i la darrera el 20 de març de 2026.
Al llarg de quaranta anys, ha combinat la vocació docent amb la cooperació internacional. En excedència de la seva plaça a Manresa, ha treballat amb Intermón Oxfam a Moçambic, Togo, Burkina Faso, Txad i Angola; amb Metges Sense Fronteres a Hondures; i amb Justícia Alimentària a la República Democràtica del Congo i Uganda.
- Quines han estat les teves funcions al llarg d’aquests anys a l’Escola Agrària de Manresa?
En formació reglada professor de diferents matèries, principalment tècniques, però també de gestió. Maquinària agrícola, Conreus arboris i herbacis, Ramaderia, Botànica, Topografia, Climatologia, Infraestructures i Instal·lacions, Energies Renovables,… i d’Organització i Gestió, Informàtica… He estat responsable d’organitzar i impartir classes als primers cursos d’Incorporació a l’Empresa Agrària i monitor d’Informàtica. He estat durant força temps el Responsable de Mobilitat Internacional, de Projectes Europeus, de Pràctiques en Empreses i, dues vegades, director de l’Escola Agrària de Manresa.
- Després de molt temps amb nosaltres, en breu deixes les Escoles Agràries per encarar una nova etapa: la jubilació. Què és el que més valores de tots aquests anys que has passat amb l’equip de les Escoles Agràries?
La primera classe la vaig impartir el setembre del 1985 i la darrera el 20 de març del 2026.
Durant aquests més de quaranta anys, dels que n’he dedicat tretze a treballar en cooperació internacional, agraeixo moltíssim haver pogut dedicar-me a les meves dues vocacions, la formació agrària i l’ajuda al desenvolupament. Centrar-te durant tant de temps en la feina que t’agrada és un privilegi que no canvio per res del món encara que em doblin la paga. Considero l’Escola Agrària de Manresa i els diferents equips amb els quals he treballat la meva segona família. N’hi he passat moltes, i bones hores. Hem viscut intensament el projecte d’una escola en constant evolució i amb la que hem anat canviant tot/es. Ha estat una sort poder compartir amb tan bona gent un projecte vital, però em sap greu jubilar-me sense que estigui acabada la nova escola que es mereix Manresa i la Catalunya Central.
Satisfet d’haver lluitat perquè l’Escola Agrària de Manresa es posicionés com un referent internacional en Producció Agrària Ecològica. Ara sembla normal, però hi va haver anys de patiment per aconseguir aquest reconeixement.
- Per què creus que les Escoles Agràries són imprescindibles?
Davant la manca de relleu generacional natural dins de les famílies d’agricultors/es, només una formació especialitzada i focalitzada a revertir aquesta situació, pot disminuir l’impacte de la pèrdua d’explotacions familiars agràries. Hi ha molts titulars d’explotacions que han estat tota la vida treballant amb il·lusió per aconseguir la rendibilitat de la seva finca, i una vegada ho han aconseguit, es troben en la difícil decisió de tancar el seu projecte vital, perquè no troben qui es pot fer càrrec de donar-li continuïtat, o buscar una alternativa que hauria de sortir entre els joves que estudien en les Escoles Agràries. Les pràctiques en empreses i la formació dual és una bona eina per ajudar en aquest sentit, però no l’única.
Com a país no ens podem permetre perdre explotacions a ple rendiment, perquè no trobem qui se’n farà càrrec en un futur. Les Escoles Agràries són imprescindibles per formar als que n’han de donar continuïtat i en articular fòrmules noves entre l’alumnat que té difícil accés als factors de producció i les explotacions que no tenen relleu generacional.
- Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?
Centres de formació integral i d’immersió en el sector agrari, ramader i forestal.
- Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?
De la gran quantitat de titulars d’explotació, gestors/es, enginyers, veterinaris, especialistes en les diferents matèries i molt bons operaris que han sortit de les diferents promocions que s’han format en les Escoles Agràries i de les moltes explotacions que han crescut, han evolucionat, han innovat i han sobreviscut gràcies a aquesta gent i a la formació que van rebre en les Escoles Agràries. Per una altra banda, les Escoles Agràries han estat sovint punta de llança en la introducció de noves tècniques, tendències i tecnologies, sovint molt més sostenibles i respectuoses amb el medi ambient i que, a la fi, s’han acceptat com a imprescindibles i necessàries.
- Ens agrada poder conèixer de forma més propera i personal als professionals que formeu part del DARPA. On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
M’encanta la muntanya i les activitats a l’aire lliure. La bicicleta de muntanya, pujar a tots els cims que quedin a la vista, observar la natura i realitzar tots els esports que em permetin sentir-me cansat i satisfet. Abans m’agradava fer obres a casa i bricolatge, però darrerament me n’he cansat, tot i que encara hi passo algunes estones. Ara prioritzo l’esport i la muntanya.
- I si mirem el rebost de casa teva, quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no hi pot faltar mai?
Fruita, verdura, carn, mel i tot tipus de productes ecològics. Com a fill de família productora d’oli, no hi pot faltar mai garrafes de 5 litres d’oli d’oliva. L’Escola Agrària de Manresa, entre les seves activitats pedagògiques cada curs, constitueix una cooperativa escolar gestionada per l’alumnat i permet als socis adquirir els productes ecològics de Can Poc Oli.
- Acabem amb una recomanació. Quina cançó o llibre ens aconselles per passar una bona estona?
Dels darrers que he llegit i per ordre de recomanació… “La venedora d’ous” de Linda D. Cirino; “Mentre la neu sigui blanca” de Jordi Boixadós i un ambientat al Pallars Jussà “Els crims de la mel” d’en Pep Coll.
Música de sempre… “Losing My Religion” de REM i “No Woman, No Cry” de Bob Marley.
- Si vols afegir alguna cosa més que no haguem parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació.
Acabo d’obrir una nova etapa en la meva vida, la “d’estar retirat”. És tot un repte per a mi, ja que durant la vida he planificat el meu futur en funció dels meus projectes vitals, dels quals la feina hi ha tingut un paper important. Dono gràcies d’haver pogut dedicar la meva vida professional al que han estat les meves vocacions. Ara, però, he de buscar aquests projectes sense que la feina hi jugui cap paper. Sí que m’agrada l’esport i la muntanya, però no em puc pas passar les vacances infinites que em queden pujant cims i anant en bicicleta!!! Així doncs, el nou repte és gran. De moment, mentre hi penso, i si tot va bé, faré la Transpirinenca en BTT.
