Des de l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners hem participat en la remodelació d’una part del jardí del Laboratori Agroalimentari de Cabrils amb l’alumnat de 2n curs del CFGS de Paisatgisme i Medi Rural, 16 joves en total i 2 professors, Oriol Dalmau i Eduard Alcañiz. La zona on s’ha actuat enguany és la banda nord-oest del jardí que actualment estava força desestructurada i buida de vegetació. S’ha mantingut i recuperat la rocalla que estabilitza i ordena el jardí, així com la vegetació existent.
Hem volgut dissenyar aquest jardí amb el dinamisme de la vegetació i la possible fauna associada que pot arribar a tenir, sota les premisses de tenir un molt baix consum d’aigua i poc manteniment. A partir d’aquí, vam dissenyar diferents propostes fins a arribar a un únic disseny consensuat per la major part de l’alumnat.
Hem procurat fer un jardí sostenible, sense reg, amb plantes xeròfites mediterrànies, que aguanten la calor i el dèficit hídric i que està pensat per afavorir la biodiversitat en tots els seus aspectes.
Hem fet agrupacions de plantes, per reforçar el seu valor estètic, combinant colors de fullatge i floracions, mantenint una proporció i bellesa de conjunt. A la part més distant hi hem posat, davant de la tanca perimetral, una filera mixta d’arbustos de port alt. A la resta del jardí arbustos més baixos mantenint un gradient de més petit (frontal) a més gran (tanca) i així potenciar la perspectiva. A la part del davant, per donar més contrast hi hem fet una franja amb grava i entremig hi hem plantat algunes gramínies, que amb el vent li donen un toc de moviment al jardí.
Aquest jardí està previst que comenci a fer goig d’aquí 3 o 4 anys. Ara hem posat la planta petita perquè s’adapti millor. Hem escollit vegetació típicament mediterrània, unes 40 espècies, majoritàriament autòctones locals. Aquesta diversitat ens permet aconseguir un ampli espectre de floració i una millora de la resiliència. Quasi totes les espècies són de codi de sequera 3 o superior, per així assegurar que sobrevisquin durant els mesos més calorosos, en cas de manca de pluja. Hem intentat reproduir els diferents ambients de la zona, centrant-nos sobretot en el sota–bosc mediterrani i l’ambient del litoral marí, aquest representat per un mini sistema dunar a fi de generar diversitat d’ecosistemes.
En el jardí, a la part del davant sobre la grava, hi hem col·locat un petit monòlit amb moltes cavitats naturals, que hem omplert amb vegetació rupícola i també ens aporta un punt de protagonisme central i estètic i recorda una mica les roques, menhirs i dòlmens tan característics de la serralada litoral.
Des d’un inici hem procurat que sigui un jardí viu i inclusiu que tingui la possibilitat d’acollir el màxim d’organismes vius, ja sigui insectes, amfibis, rèptils, micromamífers o aus. És per aquest motiu que hem generat zones de refugi, zones de reproducció i zones d’alimentació. La zona de refugi ha estat creada amb les roques de gran volum existents, que vam netejar i algunes recol·locar, i noves rocalles i murs de pedra seca. A les zones de reproducció hi tenim caixes niu d’ocells i abelles òsmia i la sorra del sistema dunar, que és específica per afavorir la reproducció d’abelles arenàries i petits rèptils (sargantanes i dragonets). La zona d’alimentació és proporcionada pel pol·len i els fruits de la vegetació mediterrània, desestacionalitzada en el temps, així com les mateixes plagues del jardí (pugons i altres) i també, la mateixa relació tròfica entre espècies.
Com a aspecte indispensable per a la fauna associada al jardí és que aquesta pugui disposar d’un punt d’aigua, que s’emplenarà un cop a la setmana i deixarem assecar per tornar a ser reomplert, i així evitar la proliferació de mosquits. L’aigua és cabdal, tant per als insectes més petits, com per als mamífers més grans.
- En tot moment hem tingut en compte les ordenances municipals i els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de l’Agenda Europea 2020-30, treballant específicament el punt ODS 15 (Ecosistemes terrestres) i ODS 6 (Aigua).
