Aquest mes, des del Servei de Formació Agrària, unitat del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural que s’encarrega de gestionar la Xarxa d’Escoles Agràries de Catalunya, entrevistem a la Mireia Oliva, docent de l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners.
La història de la Mireia al centre va començar quasi amb l’escola. El setembre del 1985 va ser contractada. “Va ser la meva primera feina de veritat”, comparteix.
Anteriorment, havia estat vinculada a l’Estudi General de Girona (encara no hi havia Universitat), i això li va permetre enriquir-se en l’estudi dels boscos, concretament de les suredes, i conèixer una mica l’entramat d’aquest món. Durant un temps va compaginar les dues feines, però li va agafar l’època de la criança dels fills i era molt difícil continuar amb totes dues, així que es va decantar per l’escola.
La Mireia es va jubilarà en breu, i durant el seu pas per l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners, ha fet de tot menys de directora i secretaria. Durant els seus últims anys al centre, quan es trobava en jubilació parcial, impartia el mòdul professional de Botànica Agronòmica al CFGS de Gestió Forestal i del Medi Natural i al CFGS de Paisatgisme i Medi Rural, i coordinava la formació contínua de l’escola.
- Què és el que més t’agrada de la teva feina?
És una feina i un lloc físic que em permet estar en contacte amb la natura, la meva gran aliada.
El que més m’agrada és pensar com puc transmetre al meu alumnat el que a mi m’apassiona. Per aquest motiu, intento fer les meves classes buscant llocs i coses que ells coneguin, animant-los a sortir al medi natural i posant tot el seu coneixement en la comprensió del que els envolta.
- Com definiries les Escoles Agràries en una sola paraula o en una frase breu?
Són escoles que tenen uns bons equipaments i, equips consolidats i cohesionats.
- Si parlem d’èxit en les Escoles Agràries, de què creus que estaríem parlant?
Per mi l’èxit de les Escoles Agràries està en les seves dimensions i el seu professorat. Hem estat gent que hem anteposat l’escola a moltes altres coses de la nostres vides. Parlo en passat perquè estic veient canvis, que a nivell personal segur que són millors, però caldrà veure si ho són també a nivell d’escola. Des del DACC, s’ha de fer tot el possible perquè el personal de les escoles estigui content amb la seva feina, dit d’un altra manera, que no es cremi.
- Explica’ns una anècdota que hagis viscut a l’escola que pugui servir de consell per a la resta de docents.
En aquesta feina d’anècdotes en tenim cada dia. Recordo un inici de curs, el dia que fèiem la introducció a la botànica, al parlar de nomenclatura vaig comentar els noms en llatí, i de broma vaig dir que a la classe de botànica parlaríem en llatí. L’endemà va trucar una mare per donar de baixa al seu fill, ja que no sabia aquesta llengua.
Consell, estar segur del que expliques a classe, perquè algun dia els servirà, i fer les classes amb esperit científic.
- On et podem trobar fora de l’horari laboral? Quines són les teves aficions?
Fora de l’horari escola, em dedico molt a la família, soc filla i àvia. M’agrada molt fer senderisme, i em podeu trobar a qualsevol lloc del meu bell país recollint plantes per l’alumnat. També em podeu trobar arreglant el meu jardí o viatjant, ja que em permet conèixer coses d’aquest món i altres realitats.
- Quin producte de proximitat o quin producte de les Escoles Agràries no pot faltar mai al rebost de casa teva?
Al rebost de casa meva no hi pot faltar la mel de l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners.
- Quina cançó o llibre ens recomanes per passar una bona estona?
Jo soc de l’època de la cançó i, per tant, recomano que escoltin en Llach, la Maria del Mar Bonet i en Raimon. El pi de Formentor, Amor particular i Veles e vents són tres cançons que m’agraden molt. També es pot passar una bona estona amb en Bruce, l’Elvis, els Creedence i la Tina Turner.
Recomano llegir Hamlet, de la Maggie O’Farrell, fa una descripció de la recollida de les plantes exquisida, m’ha fet reviure la vida de les Trementinaires.
- Si vols afegir alguna cosa més que no haguem parlat a les preguntes anteriors, no dubtis a fer-ho a continuació!
Em fa feliç trobar-me exalumnat que ja està treballant, i que em saluda afectuosament, i em diu que la botànica els hi va costar molt, però també els hi ha servit de molt.
Aprofito l’ocasió per acomiadar-me dels meus companys de totes les escoles. Quan surti a la llum l’entrevista ja estaré jubilada. Em costarà, després de 38 anys compartint moltes coses: oposicions, escoles d’estiu, reunions diverses… Adéu, companys, us trobaré a faltar.
