El dia 23 de gener, a les complementàries de cicle superior, hem continuat treballant el centre d’interès dels INVENTS, concretament avui ens hem centrat en l’invent del TELER.
Al matí, després del taller d’educació emocional i de fer una estona de pati ens hem repartit en 2 grups.
- Un grup ha anat a l’aula d’informàtica i els alumnes han:
– Llegit un text en veu alta que parlava de la història del teler.
– Elaborat un power point. Cadascú des des d’on està acostumat a treballar: iPad, presentacions de google, power point,… Per facilitar-los la feina se’ls ha donat unes frases escrites i un arxiu amb imatges.
- L’altre grup ha anat a plàstica on es treballava amb diferents tècniques, teixir:
– Tallant tires de paper de difernt textura i passant-les per entre tires de cartolina negre.
– Passant fils de llana entre un les tires d’un got de cartró.
– Passant trossos de roba entre cordills en un teler manual de fusta.
L’activitat els ha agradat molt i s’ho han passat molt bé.
A Educació Física hem estat els 10 alumnes junts i hem treballat el bot i la passada de bàsquet i estratègies i recursos per ser més eficients amb la recepeció. Posteriorment a voley hem treballat el toc de dits i presentat diferent material.
A música hem treballat:
Comencem la sessió cantant el cànon “Riure, riure”, que ja coneixem del primer trimestre, a l’uníson i a dues veus. El cantem amb notes i recordem que hi apareix l’invent de la primera sessió: l’escala musical. Preguntem: Què és un cànon?. Aprenem el cànon “Com és un cànon” amb recitat i percussió corporal i l’interpretem a dues veus.Repartim la partitura de “Ut queant laxis” sense dir de què es tracta i demanem que assenyalin amb marcadors de colors les línies divisòries i la primera nota de cada “compàs”. Demanem que observin aquesta partitura i preguntem si hi ha alguna cosa que els cridi l’atenció. Pregunten en quina llengua està el text i descobrim que és llatí. Entre tots aportem informació i comentem que el llatí era la llengua que parlaven els romans ara fa 2000 anys, i que es va continuar utilitzant a les cerimònies religioses de l’església de Roma i els seus cants durant molt anys. Avui no hi hem arribat, però a la propera sessió veurem que no hi ha compàs ni figures musicals. Correspon a un cant gregorià del segle X que el monjo Guido d’Arezzo va utilitzar per fer que els seus alumnes memoritzessin el so dels diferents graus de l’escala i recordem que l’invent musical de la passada sessió era el nom de les notes. Tornem a escoltar l’audició d’aquest himne, interpretada per un cor de monjos. A la propera sessió ens fixarem més en alguns detalls. A la pantalla es veu projectada la imatge d’una partitura original amb notació antiga i els crida l’atenció “aquestes notes tan estranyes”. Comentem que és una partitura de l’edat mitjana, i que les notes tenien formes diferents a les actuals i s’escrivien sobre quatre línies. Quin és l’invent musical que ha tingut força presència a la sessió? : El cànon, que a més podem relacionar amb l’invent d’el teler perquè la melodia s’entrellaça amb sí mateixa formant una mena de “teixit” musical amb la seva corresponent textura. Properament parlarem d’alguna hipòtesi que intenta explicar com es va inventar.
