Tot parafrasejant el títol que dóna nom a una gran obra de Jaume Cabré, us proposo un exercici d’introspecció i de sinceritat.
Tots sabem que l’ús oral de tota llengua comporta certes llicències; tots som conscients que quan parlem no som perfectes. És per això que m’agradaria que confesséssim quins són els ticks més recurrents, habituals i inherents a la nostra parla. La pròpia, la genuïna, la que ens fa ser diferents…
A classe, tots els alumnes fan cara de: “Xevi, ets un pesat!“, quan corregeixo certs mals hàbits de parla. Quan passen uns anys i ens retrobem, hi ha qui em diu: “Gràcies a tu ja no dic “tenir que” o “s’ho vaig dir“… I d’altres barbaritats… Perfecte! Hem avançat!
És per això que us proposo que comenteu aquesta entrada i aprofiteu per reconèixer que hi ha certes expressions o construccions que sabeu de sobres que no són correctes, però que, no obstant, les seguiu utilitzant. És probable que les continueu fent servir, però sempre haurà quedat per escrit que sou perfectament conscients que són agramaticals (per fonètica, sintaxi, lèxic, morfologia…)
Aquesta activitat va adreçada a tots els alumnes de Batxillerat del Col·legi Immaculada Concepció, de Lloret de Mar (i per extensió, a tothom qui vulgui reconèixer i deixar per escrit que no som perfectes quan ens expressem oralment). Només faltaria…
Només cal ser una mica més rigorosos i exigents amb nosaltres mateixos; segur que acabem millorant. Allò que sembla forçat pot esdevenir habitual; quan arribem a aquest punt, haurem aconseguit una petita millora!
Cal que tothom raoni i busqui explicacions coherents per justificar les seves incorreccions de parla. Per això, podem anar-ho relacionant amb els continguts i conceptes que anem treballant a la matèria de llengua catalana.
Per trencar el gel…
Jo confesso que dic constantment vale, bueno, okay i hauria de dir d’acord, bé o altres expressions similars…
Segons el DIEC2:
D’acord
[LC] d’acord loc. adv. Amb aquella unió que resulta d’una manera comuna de sentir, de pensar o d’obrar. Anar d’acord. Obrar d’acord.
Bé
2 1 adv. [LC] De bona manera, rectament, especialment d’una manera conforme al deure.Treballar bé. Cuinar bé. Un dinar ben cuinat. Cantar bé, ballar bé. Obrar bé, portar-se bé.Un orador que parla molt bé. Dir bé una cosa. Una cosa ben dita. Un autor que escriu molt bé. Un llibre molt ben escrit. Fer bé una feina. Una feina ben feta. Conrear bé les terres.Una terra ben conreada. Trobar-se bé, estar bé. Veure-hi bé. No sentir-hi bé d’una orella.No està bé de fer això, no està bé d’obrar així.
2 2 [LC] anar bé Anar pel bon camí.
2 3 [LC] venir bé una cosa Ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada.
Per seguir donant idees, mireu aquest petit fragment de vídeo on es reflexiona sobre l’ús de les fricatives alveolars sordes o sonores. O dit d’altra manera, les maleïdes esses… O ezes?
