El passat 27 de febrer, la Núria Salán Ballesteros, doctora en ciència dels materials i enginyeria metal·lúrgica, va venir a la nostra escola a fer una xerrada molt interessant: “L’Enginy (in) visible”.
Des de menuda – a la dècada dels 70 –, volia ser enginyera, però en aquesta època familiars i mestres no li ho van posar gens fàcil. No era un noi i no era rica. Fins i tot, la Núria va haver de sentir de la seva àvia que no trobaria ni tan sols un marit!

Però la Núria, aquesta noia amb caràcter, ho tenia clar i posteriorment va cursar la carrera i, a més, amb èxit.

Avui és professora a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa, mare i àvia…, i divulgadora. Per això vol transmetre la seva passió per la ciència a les escoles i incitar les noies a estudiar una carrera científica.

De petita, pensava que seria la segona dona inventora del món, després de Marie Curie, ja que no es mencionava cap altra en una enciclopèdia que es va llegir sencera.

D’adulta, amb internet, va descobrir que les dones inventores quasi no existien perquè no se’n parlava. Per exemple, Einstein té més d’un milió de visites per minut en Google, mentre que una dona com la Hedy Lamarr, que va desenvolupar el que és avui la Wifi, en té unes 140.000. Passa el mateix amb dones com Hipàtia d’Alexandria (la primera matemàtica de qui es té referència – Alexandria, s V–), Madam Curie (pionera dels estudis de les radiacions), Maria la jueva (inventora del bany Maria) o Josephine Garis Cochrane, la inventora del rentaplats.

A Espanya, fa un segle i mig, a la segona meitat del s. XIX, la immensa majoria de dones no podia estudiar a la universitat, i, si per miracle alguna ho aconseguia, no podia exercir després la professió. Manaven els homes o els seus marits i no es discutia. El camí per aconseguir aquests drets va ser llarg i ardu.

Ara les noies ho tenen una mica més fàcil, però encara són els nois qui majoritàriament estudien carreres científiques, i les noies estudis lligats amb l’ensenyament o l’àmbit de les cures.

Hi ha molta feina a fer encara i, gràcies a la magnífica feina de divulgació de la nostra convidada, de mica en mica les mentalitats van canviant, encara que ho segueixen tenint bastant difícil.

En conclusió, és una batalla constant i fan falta més dones com la Núria per arribar a la igualtat en aquest món encara massa masculí.

 

Crònica escrita per l’alumna Martine Vallet, estudiant de Català B1, a partir de la Xerrada de la Dona i la Nena en la Ciència.