Aquesta setmana al mòdul de GES 2 hem explicat diferents fenòmens de l’evolució dels éssers vius. Sempre vigilant de no caure en argumentacions lamarckianes. Els exemples que hem treballat han estat:

• L’evolució del bec dels pinsans de Darwin, segons l’aliment disponible a cada illa.
• El cas de la papallona del bedollar, i la preeminència de la varietat fosca quan la revolució industrial va ennegrir els troncs dels àlbers.
• L’evolució de les potes del cavall, que generació rere generació la mutació que reduïa el nombre de dits es veia afavorida per la selecció natural.
• La diferenciació entre el roure i l’alzina, un adaptat a les condicions de poca llum i humitat abundant de les obagues i l’altra adaptada a les condicions de llum i sequedat de la solana.
• Els bacteris multiresistents, fruit de l’ús indiscriminat dels antibiòtics que ha permès que els bacteris mutants amb resistència als antibiòtics predominin en les poblacions actuals provocant la ineficàcia dels antibiòtics.
• El cas de la mosca de la poma a Amèrica del Nord que s’alimenta del fruit de l’arç blanc, però que quan els europeus van portar pomeres, una subpoblació va preferir la pomera seleccionant les mosques que naixien abans per coincidir amb la disponibilitat de pomes.
• El cas de la girafa i la seva longitud de coll, on simplement les girafes amb el coll més curt estaven menys preparades per alimentar-se de les branques altes de l’acàcia i deixaven menys descendència.