TONI FERRER VICENS

Avui ens ha deixat en Toni Ferrer Vicens.
Primer de tot donem el nostre més intens condol a la seva dona Judith Albertí, a la seva filla Anna Ferrer i a la seva mare Anita Vicens. Sapigueu que des d’aquesta escola que era la seva compartim la tristor, la ràbia i el dol i que per poc que puguem farem el que ens sembla millor per mirar de mitigar-ho: recordar al nostre Toni.
Fem un xic d’història, com li agradava ell: durant l’any 1978, amb els primers ajuntaments democràtics, es va decidir contractar dos mestres pagats per la municipalitat, que varen portar a terme la tasca d’alfabetització en el local de l’associació de Veïns de Vilartagues i Tueda de Dalt.
A partir de l’any 1981 el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya hi destinarà un mestre, Antoni Ferrer, la qual cosa comportarà la possibilitat de l’obtenció del Certificat d’Escolaritat i el títol de Graduat Escolar.
I l’escola va anar creixent, canviant de local, des del minso garatge del carrer Almeria 129, a la cuina de l’Escola Bressol Municipal, a la Casa del Mar, fins que l’any 1995 es va construir el Centre Cívic Vilartagues. Ajuntament i Benestar Social van arribar a un acord per a la cessió del segon pis d’aquest Centre Cívic per a la seu de l’Escola d’Adults de Sant Feliu.
En aquests espais i altres hem compartit amb en Toni molt de fum, cerveses, riures, ocurrències, emprenyades, festes, sopars i soparets, celebracions internes i externes, il·lusions, projectes… Mestres i professores que han passat, estat, compartit, patit i gaudit amb infinitud d’alumnes de totes les edats i procedències. Des dels inicis fins al curs 2015-16 en Toni Ferrer en Toni ha estat el nostre Director. Però, per sobre de tot, el nostre company.
Recordem les seves estripades i fora de tota moda obres de teatre, amb alumnes i companys. Les seves pel·lícules sempre amb el toc d’humor i focalitzades a la memòria d’aquesta ciutat, des de la prehistòria a les ganxoneries. Recordem la seva capacitat titànica d’encomanar la seva dèria per la faràndula i el cinema a la resta del claustre i als alumnes. La seva vehemència en les opinions i en el tracte amb qualsevol, des de qualsevol alcalde a la substituta de més curta durada. Recordem les seves paraulotes i les seves expressions, autèntiques i grolleres. Recordem el seu “laissez faire” com a director, la llibertat, confiança i la manera tan volgudament simple de fer-te sentir a gust i despreocupat. Recordem el seu barret, el seu caminar, al nostre cor la seva família que s’ha fet un lloc dins el fer del curs a curs.
El que bonament intentem amb aquest escrit és preservar-lo. Com feia ell amb la seva fixació col·leccionista compulsiva de tota llei de papers, còmics, gravacions, objectes, treballs dels alumnes, maquinària inútil… Que la memòria ens ajudi a no deixar que la mort s’emporti del tot al nostre Toni.