EL MICRORELAT
Un microconte o microrelat és un conte molt breu, amb una extensió màxima al voltant de 750 caràcters o 10 línies de text. Mentre que els contes habituals consten d’una narració breu d’un fet o d’una sèrie de fet reals o ficticis amb una tendència evident cap a la fantasia i cap a l’enginy, el microconte presenta aquestes característiques però portades a l’extrem.
El microconte és un text literari narratiu que es caracteritza per la brevetat de contingut, és concís i d’una gran intensitat expressiva, com un veritable extracte que presenta l’essència d’una història. Aquest breu relat té una enorme capacitat suggeridora, textualment diu poc i narrativament condensa molt.
Exemples de microrelats
Exercicis d’adjectius
LA DIÈRESI
La dièresi és un signe gràfic que es fa servir per indicar que:
- Cal pronunciar la u dels grups gue, gui, que i qui, ja que si no hi ha dièresi no es pronuncia (guerra, quilòmetre):
eloqüent, qüestió, següent, aigües, lingüista…
- Cal pronunciar en síl·labes diferents dues vocals que podrien fer diftong i no en fan. En aquest cas, per tant, formen un hiat, i posem la dièresi a la vocal feble, i o u:
raïm, veïna, roïns, llaüt, peüc, diürn…
Ara bé, si la paraula ha de dur accent segons les normes d’accentuació, sempre l’accentuarem i no hi posarem dièresi. Per tant, escriurem amb accent Lluís, país, suís, però escriurem amb dièresi Lluïsa, països i suïssos.
Cal recordar que si en un mot hi ha dues vocals juntes que no formen diftong, tampoc no en formaran en els seus derivats. Així, per exemple, la paraula rei fa diftong, però no en fa la paraula veí, ja que pronunciem les dues vocals en síl·labes diferents. D’acord amb el que acabem de dir, doncs, no faran diftong els derivats d’aquesta paraula, i per tant, tindrem veïns, veïnat, veïnatge, amb dièresi perquè d’acord amb les normes d’accentuació no s’han d’accentuar.
Cal anar amb compte de fer servir els signes adequats en cada cas: accent si es pot d’acord amb les normes d’accentuació i dièresi si no es pot posar accent, segons la posició i la terminació de la paraula, seguint les normes d’accentuació.
Exercicis de la dièresi
