Els i les joves que es troben al primer curs dels estudis postobligatoris tenen molt per ensenyar d’allò que fonamenta les seves tries, de les seves trajectòries, experiències i transicions des dels seus estudis de Primària i/o Secundària.
Tot sovint, però, les polítiques educatives i d’orientació es fan sense tenir-los en compte i això produeix molts desajustos entre les mesures i les persones a qui s’adrecen.
El pas a Batxillerat o a Cicles Formatius de Grau Mitjà està profundament condicionat per les característiques del sistema educatiu, per l’experiència prèvia de l’alumnat i per les relacions amb el professorat. A més a més, sovint es recorre aquest camí sense l’acompanyament necessari en termes informatius, però també afectius i emancipadors. Això configura trajectòries educatives desiguals.
Les tries són molt més que una decisió racional i individual i les veus dels i les joves evidencien fins a quin punt estan profundament condicionades pel sistema, per l’autoimatge i per unes posicions de partida molt desiguals.
És necessari, doncs:
|
