Ni una ni dues, tres!! Tres vegades hem compartit amb la Montserrat. La primera va ser una breu substitució fa 31 anys. Li va agradar perquè la segona va ser més llarga, tot un curs. Va ser el curs 1988/89. I, com que li va quedar un bon gust de tot el que es cuina a l’escola, a la tercera ja van ser cinc cursos. I fins ara que li arriba la jubilació!
Doncs sí, hem compartit totes les accions que es necessiten per tirar endavant l’escola.
I, Montserrat, has rigut i hem rigut. Es recordaran els teus riures: explosions alegres que conviden tothom a una estona de deixar-se anar. Però sempre cal tornar a la feina. En aquesta darrera etapa, com a encarregada de totes les qüestions tecnològiques, has aportat moltíssim. Sense els teus coneixements i propostes l’escola no tindria la pàgina web súper ben endreçada, ni les fotos digitalitzades, ni el Moodle, ni els muntatges de vídeo de cada curs o activitat, Has aconseguit que l’escola sigui un lloc important on poden acostar-se les persones que tenen interès en les noves tecnologies fent-ho d’una forma assequible i senzilla.
Ah, i no només això. Unes quantes persones han fet les primeres frases en català a prop teu per poder comunicar-se amb el seu nou entorn.
Moltes gràcies per la teva implicació en tot el que ha calgut al llarg d’aquests anys. A partir d’ara, tindràs més temps per a les teves altres aficions i si vols tornar a l’escola serà per celebrar, recordar i riure. Que et vagi molt i molt bé!
