Aquest curs treballem el projecte “Cultures d’origen a la nostra escola”, amb el qual volem fer visible la presència de persones procedents de diferents països del món que anomenem migrants, refugiats, nouvinguts, estrangers…
En una primera etapa, els alumnes de GES 2 tarda van fer un mapamundi, exposat al passadís de l’escola, que reflecteix la presència d’un 32% d’alumnes provinents d’altres països al nostre centre.
Més tard, els alumnes de GES 2, amb qui s’ha treballat el mòdul de Moviments migratoris a socials, van poder conèixer de primera mà les trajectòries de migració d’algunes persones que actualment estan estudiant al nostre centre. Vam posar cara a històries molt emotives i colpidores de realitats molt diferents.
Com a cloenda, una de les activitats recollides en aquest projecte és la xerrada a què hem tingut el privilegi d’assistir amb la Nàdia Ghulam el dimecres, 26 d’abril.
La Nàdia va néixer a Kabul (Afganistan) el 1985 i va créixer en un país en guerra. A l’edat d’onze anys, i després de sobreviure a una bomba, va haver de fer-se passar per un noi durant deu anys per poder mantenir la seva família Gràcies a un programa d’assistència internacional, va arribar a Catalunya per sotmetre’s a uns tractaments mèdics per curar les ferides que li havia deixat la bomba. Va ser acollida per una família catalana i es va formar a Barcelona, és educadora social, ha cursat un màster en Intervenció Internacional. Està implicada en tota mena d’activitats dedicades a divulgar la cultura afganesa i la situació de les dones al seu país.
A més a més, aquesta dona valenta, resilient i perseverant va crear l’ ONG Ponts per la pau, per ajudar a dones i nenes afganeses perquè puguin tenir accés a l’educació, que per a ella és la base de la vida i de la societat. D’altra banda, ajuda els refugiats a adaptar-se a la nova vida.
A més d’educadora social, activista pels drets humans i comunicadora la Nadia també és escriptora, coautora de Contes que em van curar (Columna, 2014), La primera estrella del vespre (Rosa dels Vents, 2016) i la novel·la El secret del meu turbant (Columna, 2010), que va guanyar el Premi Prudenci Bertrana de novel·la l’any 2010. El seu últim llibre és Somiant per la pau: una mirada femenina al nou Afganistan dels talibans.
Gràcies a tots i totes per la feina!
