Benvingus al bloc d’educació musical

EL TIMBRE DELS LLADRES

Hi havia una vegada un senyor que es deia Guillem. En Guillem era molt pobre i vivia en una casa molt petita al mig del bosc. (So dels ocells)

Aprop de la casa del bosc d’en Guillem, hi havia un poble en el que hi van començar a córrer rumors que hi havia lladres per la zona. Quan aquests rumors van arribar a l’orella d’en Guillem, aquest va decidir clavar un cartell a la porta de casa seva. I en el cartell hi deia així: “Entreu, que aquí no hi ha res dins de casa. La porta està oberta”.

Un bon dia, quan els lladres van passar per allà i van veure el cartell, van decidir entrar a casa d’en Guillem. (Sonen els passos dels lladres). I un cop dins de la casa…

Lladre 3: – Escolteu-me, companys. En Guillem és bona persona. Què us sembla si anem a comprar el sopar i mengem tots junts a taula, nosaltres i el senyor Guillem?

Lladre 1: – Sí! Va! Jo compraré sopa de galets amb pilotes.

Lladres 2: – Doncs jo compraré un “solomillo” amb salsa.

Lladre 3: – Jo, per postres, compraré un pastís de maduixa per tots.

Així que ja els tenim tots tres anant cap a la botiga de queviures (sona el timbre de la botiga), es van repartir els encàrrecs, els passadissos i les estanteries.

Lladre 1: – Jo ja tinc el paquet de galets, els ossos per fer el caldo i mig quilo de carn picada per fer la pilota.

Lladre 2: – Jo ja tinc quatre “solomillos” ben tendres i un tall de formatge roquefort per fer la salsa.

Lladre 3: – Jo ja tinc la massa de pasta de full, crema pastissera i maduixes per fer el pastís.

Un cop ho van tenir tot, ho van posar dins el cabàs i van sortir de la botiga (sona el timbre de la botiga), van  anar cap a la casa d’en Guillem i van preparar tot el sopar.

Van parar tan bona taula i van fer un apàt tan bo que mentre sopaven el senyor Guillem va dir-los:

Guillem: – “I per què no fem un negoci junts? O.. millor encara! Muntem un restaurant!”

FI

Han posat veu als personatges d’aquest conte:

Bryan Vélez, com a Guillem

David Díaz, com a narrador

Helen, Jan Guirao i Mehdi com a lladres

Jan Ríos als efectes sonors

El nas de les festes

NARRADOR: Un noi que es deia Pepet i que vivia a un poble del Barcelonès estava trist.

PEPET: – Ningú vol ballar amb mi perquè el me unas és avorrit i estic molt sol.

NARRADOR: – De sobte, durant la nit se li apareéis una fada que li diu:

FADA: – Jo tinc la solució! Et donaré un mas nou a canvi d’una cançó.

PEPET canta:

– Fada, fadeta,

dóna’m el naset

Jo el cuidaré

I el tractaré molt bé.

Tralarà, la rà,

Tralarà, la rà

Jo seré feliç

I em menjaré un pastís…

… De xocolata!

FADA: – Bravo, bravo i rebramo! Té el nas, però hauràs de complir una condició: No podràs beure cervesa o se’t caurà el nas.

NARRADOR: – El Pepet ja té el se unas nou i se’n va a casa a dormir. Al dia següent, el seu amic li va a dir:

AMIC: – Hola, Pepet, quant de temps?! Com estàs ?!

PEPET : – Perfecte ! I com et va la vida ?

AMIC : – Genial, aquesta nit vaig a una festa. Vols venir?

PEPET: – Sí, quines ganes! Hi passaré a les 8h. Fins després !

AMIC : – D’acord, fins després.

NARRADOR : – En Pepet va arribar a casa i es va passar tota la tarda pensant en la festa. Es va posar una camisa blanca, uns pantaloms de marca, unes sabates lluents i una corbata… Anava més guapo que mai!

Quan va arribar la nit, el Pepet va anar a la festa amb el seu cotxe. Quan va arribar a la festa es va reunir amb el seu amic i van ballar tota la nit.

I el cambrer va dir:

CAMBRER: – Fem un brindis per aquesta festa tan divertida!

NARRADOR: Després, el cambrer va convidar a tothom a una copa de cervesa. I el Pepet, per no quedar malamente, va beure cervesa i se li va fondre el nas. I va veure que les altres persones també van cantar una cançó a la fada i els seus nassos també s’estaven desfent i… Vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.

Fi

Les veus d’aquest conte han estat:

Pepet: Ángel

Fada: Aisa

Narrador: Ariela

Efectes de so: Leire

Amic del Pepet: Chengzhê

Cambrer: Carlos

També hi han col·laborat el Martí Genovès, l’Anna Villanueva, l’Anna Mainar i la Mercè Vilardell.

Una casa molt petita

Narradora: La senyora Mercè vol construir-se una casa per a ella sola, però té 94 anys i no té gaire forces per aixecar els totxos. Avui ha convidat als seus néts a menjar, i la casa no està acabada.

Néts: Com pots viure així, àvia?Nosaltres t´ajudarem a fer la casa.

Mercè: Ai néts meus moltes gràcies,però aquí al costat hi ha un veí (el senyor Rampell) que no li agrada el soroll.

Néts: Doncs àvia que s’aguanti, estem d´obres i punt.

Mercè: La veritat és que teniu raó, que s’aguanti.

Narradora: Així doncs els néts van ajudar a la seva àvia a construir la seva casa. Quan es va fer de nit l´àvia va escoltar uns sorollets que la van despertar i va resultar que era el senyor Rampell que estava desmuntant la casa maó a maó. Llavors l’àvia va sortir de la casa i va dir:

Mercè: Baixa d’aquí animal de rapinya o truco a la policia!

Narrador: L’ombra negra que es veia a la paret es va desequilibrar i va caure des de la teulada. Quan la policia va escoltar aquell xivarri es va acostar a veure què passava. I quan la policia va veure que el senyor Rampell estava a terra van trucar a l’ambulància i se’l van endur i, després de 5 dies de recuperació va anar directe a la presó. La policia va ajudar a la senyora Mercè i als néts a construir la casa. Finalment, la casa va quedar preciosa i la senyora Mercè i els néts es van fer amics de la policia.

fi

Noe – Narradora

Anabel, Ian – Néts

Raúl – Efectes de so

Daniela – Senyora Mercè

David.M – Senyor Rampell

Els Gamers han vist aquest vídeo en què es fa un repàs per les melodies dels videojocs més coneguts de la història. Segur que en coneixes alguna…

Poc a poc, la indústria del videojoc ha anat destinant cada vegada més mitjans per a la creació de bandes sonores per ambientar i promocionar els seus productes. En l’actualitat hi participen orquestres senceres que competeixen en prestigi amb les músiques de les bandes sonores de les pel·lícules.

La primera banda sonora a guanyar un premi Grammy va ser “Baba Yetu”, composada per Christopher Tin. La podeu escoltar aquí:

I també podeu escoltar aquesta entrevista al compositor que ens explica de quina manera ha creat la música. Com penseu que ho ha fet? Amb ordinador?

https://christophertin.com/about.html#bts