TERRITORI EDUCADOR. Ens mengem les valls

Territori Educador. Ens Mengem Les Valls, té per objectiu promocionar una cultura d’alimentació sana, de qualitat i de proximitat a la població local a través de l’escola.

Amb aquest projecte es pretén posar en valor el producte agroalimentari del territori a l’escola i contribuir a fomentar el consum de proximitat a través de la generació d’un sentiment de pertinença i identitat entorn al producte local i l’activitat tradicional del territori.

Al llarg d’aquesta setmana tots els cursos faran una activitat amb la visita de productors locals.

Més informació a la pàgina: TERRITORI EDUCADOR. ENS MENGEM LES VALLS

ÀLBUM de fotos: TERRITORI EDUCADOR

19/01/2021: A CICLE INICIAL han treballat EL XAI

Alumnes ens donen la seva opinió:

“Aquesta activitat m’ha encantat. M’ha agradat veure els xais perquè el xai és l’animal que m’agrada més. He agafat a coll un xai acabat de néixer, només feia cinc hores que havia nascut. Han explicat que poden fer formatge, llet…El que més m’ha encantat ha estat veure l’esquella. Alba M de 2n

He après que les ovelles, si tenen banyes, poden ser mascles o femelles i si no en tenen també. Les ovelles porten esquelles. M’ha agradat molt veure el xai petit que acabava de néixer feia cinc hores. El que més m’ha agradat ha estat poder tocar-lo. Jaume G de 1rB

Abans els pastors portaven una manta que els protegia de la pluja i un paraigües molt gros que no era de plàstic per no atreure els llamps i per això portavenen un paraigües de fusta. Tenien dos gossos per poder empaitar les ovelles que s’escapen. També porten un bastó per si les ovelles s’escapen; amb el bastó els hi agafen la cama i tornen. M’ha agradat molt tocar els xaiets. Ona M de 1rA

20/01/2021: A EDUCACIÓ INFANTIL han treballat ELS OUS

La Sanna H i la Judit S de P5 ens fan un resum:

Hem tret la closca dels ous durs, hem partit l’ou i l’hem deixat en una safata. Quan els hem partit hem vist que tenen una part groga i una part blanca.

Hem vist gallines, galls i pollets en una pantalla màgica molt gran.

Ens han donat una motxilla i a dins hi ha una llibreta.

M’ha agradat tot molt.

I l’Emma P de P4B de la classe dels pollancres ens diu:

Ens han ensenyat que hi ha molts tipus de gallines i també que hi ha gallines que es mengen; algunes fan ous amb pollets.

Ens han dit que el gall és més gran i la gallina més petita. Les crestes dels galls són més grans i les de les gallines més petites.

Elles tenen pell, però a sobre tenen les plomes. Tenen ales i sense ales no poden volar.

Poden ser de diferents colors i d’altres no tenen gaires colors; n’hi ha de blanques, marrons, negres i un color com taronja una mica més fosc.

Els ous són de colors diferents: blancs, marró fosc, marró clar…Ens han deixat trencar els ous i després de la closca dels ous hi ha blanc i després ve lo groc.

Ens han donat unes motxilles i a dins hi ha coses. Hi ha unes receptes que podem fer a casa, però per jugar-hi no, per menjar.

La Maria Munts i en Serni F de P3, de la classe dels pingüins i pingüines ens expliquen:

Tenien una tele enorme amb unes potes súper estranyes i hem vist gallines, galls, pollets i una truita ben plana.

Hem pelat ous, però no es podien menjar.

Per obrir-los els hem picat amb els dits i ha fet clac-clac i s’ha anat trencat i hem aprofitat per pelar-lo.

Els hem obert i hem mirat què hi havia dins per si hi havia un pollet i resulta que no hi havia res; hi havia una cosa marró que no sabíem que era.

Allò blanc l’hem tret i l’hem deixat en una ouera.

Era molt divertit pelar els ous.

El que més m’ha agradat ha estat picar els ous.

La Carla C i l’Helena L de P4A, de la classe de les papallones ens expliquen:

Les gallines tenen cresta i hem descobert que mengen cucs, insectes, una mosca, verdura, blat de moro…No tenen dents i es menja com sorra que va a parar en una bossa que té i quan ha posat la sorra a la panxa sembla com que esgarrapa el menjar i es fa més petit.

Ens ha donat pistes i hem vist que les gallines son diferents, què mengen i fotos dels peus. Els galls són més alts que les gallines i tenen la cresta més gran.

Hem pelat un ou, la pela era de color marró i i a dintre hi havia la part blanca. L’hem pelat picant a terra i rascant, després l’hem obert i hem vist la part blanca i una altra de color taronja. Després ens hem rentat les mans i quan hem tornat ens han donat una motxilla; a dins hi havia una llibreta i un paper que deuen ser les instruccions o les activitats que podem fer amb gallines i pollets

Hem penjat les motxilles al nostre penjador.

El meu avi té gallines i quan sigui la primavera compraran pollets. Mentre ens deien totes aquestes coses he pensat que les crestes dels galls, de les gallines i dels pollets són com el nostre cabell.

Tenen una cosa petitona al costat del cap que són les orelles.

20/01/2021: A CICLE SUPERIOR han treballat LA VEDELLA

La Naia R i l’Aina R de 5è:

A la Coromina tenen un ramat de 160 vaques i 6 toros. Sempre tenen les vaques i els toros junts.

Hi ha diferents tipus de vaques, ells tenen Bruna i Llimosina.

Per saber si hi ha alguna vaca malalta els hi van a donar menjar i totes s’acosten, però si hi ha alguna que no s’acosta vol dir que és possible que li passi alguna cosa.

Tot el ramat menja de les pastures durant gairebé tot l’any, però a l’hivern i cap a la primavera els hi han de donar pinso o l’herba dels “silos” que recullen dels seus camps.

Ens ha agradat molt aquesta activitat perquè ha estat divertit i hem après moltes coses. Poder donar llet als vedells que tenien una setmana ens ha agradat. Ens han deixat posar noms als vedells, es diuen: IRU i LAIA.

En Carles R de 6è ens explica:

El dimecres, dia 20, van venir els de la casa de la Coromina i ens van explicar la vedella, la gestació, què menja…

Crec que és important fer el projecte de Territori Educador perquè coneixem i aprenem els productors locals, els animals i productes que tenim més a la vora i on poder anar a comprar aquests productes. M’agrada veure que compartim activitats tota l’escola, veure que altres companys treballen com nosaltres i veure els petits.

Les vaques de la Coromina normalment pasturen tot l’any, però hi ha èpoques d’any que el menjar no és abundant i els hi han de donar menjar ensitjat, que han conreat als seus camps, o bé pinso. La gestació d’una vedella és de 9 mesos i quan neixen els vedells pesen aprox 40kg. Es passen 3 mesos bevent llet de la vaca, fins als 7 mesos pasturen al costat de la vaca. És important que els animals pasturin perquè així el bosc està més net i es fa prevenció per a incendis. Passat aquest temps, els mascles van a a una quadra per a engreixar-los i aproximadament cap als 10 mesos els porten a l’escorxador. Algunes de les femelles es queden a La Coromina per a ser mares fins als 24 mesos que ja poden estar prenyades. La raça que tenen és la Llimosina.

El que més m’ha agradat, i que ha agradat a tothom, ha estat veure els vedells que van portar.

21/01/2021: A CICLE MITJÀ han treballat ELS LÀCTICS

En Genís S, en Jeison M i la Xènia F de 4tA ens diuen:

A la formatgeria Muuu Beee hi treballen 7 persones.

Fan 4 tipus de formatge. La llet és de les seves pròpies vaques.

Com es fa el formatge? Per a fer el formatge es posa llet dins d’una espècie de banyera i es torna com flam. Després el treuen i el guarden en una habitació i li donen forma. Si es vol treure abans es més tendre.

Abans del consum s’examina per assegurar-se que estigui en bon estat.

Hi ha un formatge gran que pesa uns 7 kg que s’ha de deixar un any de curació i el formatge rodó, el més petit, s’ha de deixar uns 3-4 mesos.

Hi ha formatges que s’han de deixar 2 mesos o 1 any i hi ha formatges que els hi has de posar llet amb fongs.

Erola V i Noor de 4tB:

Primer hem vist un vídeo a la classe de com es preparava la llet per a fer el formatge.

Ens ha visitat una noia de la formatgeria Muuu Beee i ens ha ensenyat com es fa el formatge i els tipus de formatge que fan.

Als formatges se’ls ha de deixar diferent temps de maduració, segons si vols el formatge més tendre o de gust més fort.

Hem pogut veure els formatges reals.

Per a fer els formatges, la llet s’ha de tallar. La llet es posa a escalfar i es va fent sòlida i amb un ganivet gegant es passa a un bol molt gran.

Per a fer les diferents formes es fan servir diferents motllos. Pel que té forma de ceba fan servir un tovalló.

El formatge de color gris està en una sala on hi ha un forat i el fong entra i es posa damunt del formatge de manera natural.

En un altre formatge es posa un fong petit que després es pot menjar.

Els formatges que hem vist són formatges de proximitat, del Ripollès.

En Joan S i en Josep S de 3r, ens diuen:

Pel que fa als formatges:

M’ha agradat aprendre com es fan els formatges. He après que tots els formatges estan a diferents temperatures.

La pela té un fong natural que es pot menjar.

Hi ha formatges molt grossos de 7kg i d’altres molt petits.

Hem conegut la seva formatgeria i fan formatges, no venen llet.

Pel que fa a les vaques:

He après que les vaques poden entrar a la sala de munyir banyudes.

A Sant Joan tenen el ramat en un tancat al costat d’una granja de vaques de carn i els cuiden les vaques de munyir. Totes les vaques que tenen són de raça Frisona.

Abans munyien altres animals: muflons, cabres, ovelles…però van deixar-ho de fer perquè no es guanyaven la vida

Hem pensat que és important comprar productes d’aquí a Catalunya i de productors locals perquè hi ha moltes granges que no sabíem.

És important conèixer què tenim al nostre voltant.