APRENDRE A CRÉIXER CONVIVINT
El curs 23-24 vam acollir a la nostra escola la 4a trobada de la Xarxa de Centres Restauratius del Berguedà. En aquesta trobada vam presentar a la resta de centres que pertanyen a la Xarxa (Escola Serra de Picamill de Vilada, Escola de Gironella, Institut Pere Fontdevila, Institut Serra de Noet, Escola Santa Maria d’Avià, Centre de Recursos Pedagògics (CRP), Servei de Mediació Comunitària del CCB, PTT) els nostres racons de mediació.
Ja fa uns anys, a causa de diversos malestars entre la comunitat educativa de la nostra escola, vam veure la necessitat de buscar alguna manera d’encarar aquestes situacions i, sobretot, millorar les relacions això com la comunicació entre els diferents membres d’aquesta comunitat. Per aquest motiu vam iniciar-nos en aspectes relacionats amb la mediació i les pràctiques restauratives, a través del servei que ofereix al Consell Comarcal.
Vam començar amb mestres, alumnes i famílies d’un grup classe on hi havia un clima de tibantor i ben aviat ens hi vam sumar tots els/les mestres fent cercles de diàleg entre nosaltres i duent a terme una formació de Claustre. A partir d’aquell moment vam fer extensiva aquesta forma de treballar a tots els grups de l’escola. Vam adonar-nos de la importància de treballar les relacions per desfer possibles malentesos, que de no fer-ho quan es detecten ens abocarien a conflictes més grans i, per tant, més difícils de resoldre. Aquí vam prendre consciència de la importància de la prevenció.
Vam acollir aquesta forma de treballar a la recerca d’una via pacífica i equitativa per afrontar els conflictes amb l’altre i no contra l’altre. Buscàvem una forma de comunicar-nos i relacionar-nos per poder tractar qüestions, situacions difícils o conflictives i establir lligams entre els diferents membres de la nostra comunitat en un entorn de creixement, d’acceptació de l’altre, d’aprenentatge i de respecte mutu.
Per altra banda, també volíem oferir recursos perquè, tant els infants com els adults, intentessin voluntàriament i de forma cada cop més autònoma arribar a un acord.
Amb la intervenció d’una persona mediadora, la nostra finalitat era oferir estratègies a les persones per resoldre conflictes de la seva vida de manera pacífica i utilitzant el diàleg i una comunicació no violenta. Així vam iniciar-nos en fer mediacions.
El procés que es va seguir a la nostra escola va començar amb els cercles de diàleg i/o cercles restauratius amb el professorat; tot seguit amb l’alumnat a l’aula i, finalment, amb les famílies. Paral·lelament, vam crear un espai de mediació a l’edifici d’Educació Primària, i posteriorment un espai de Mediació a Educació Infantil.
Els espais de mediació són reservats, però oberts i integrats, formen part de la vida de l’escola. La intenció és evidenciar que els conflictes són presents a la vida diària de les persones, i aquí facilitem un espai segur per resoldre malentesos conversant. Volem fer visible de forma natural i conscient el fet que les desavinences formen part de la vida, i la manera com les resolem ens condiciona la nostra convivència. Són espais de creixement i aprenentatge, que promouen l’autonomia i el nostre benestar emocional. Són d’ús voluntari, no sempre és necessari la presència de la persona mediadora per dialogar amb els companys i les companyes en el moment que ho necessiten.
Aquests espais són a la vista de tothom, tenen una ambientació agradable, amb sofàs, coixins, flors naturals, llums de sal, amb colors neutres i llum natural. Davant dels sofàs, a terra, hem dissenyat uns pictogrames que acompanyen a les preguntes que ens fem durant la sessió de mediació.
En aquests espais, tenim els principis restauratius penjats en quadres a la paret que llegim conjuntament abans d’iniciar la mediació. Aquesta lectura ens permet entrar en un clima de calma i consciència del que anem a fer.
Els principis sobre els quals fem aquesta reflexió són:
- Tothom té una perspectiva única i valuosa.
- Els pensaments influeixen les emocions, les emocions influeixen els pensaments.
- Tot allò que fem o diem té un impacte al nostre voltant.
- Quan les nostres necessitats estan cobertes, podem donar el millor de nosaltres mateixos. Identificar les nostres necessitats ens ajuda a decidir les accions més útils.
- Les persones més afectades per un problema són les més ben situades per resoldre’l cooperativament.
Tot aquest procés ha estat lent i laboriós. S’ha construït a partir de les necessitats que han anat sorgint a la nostra escola. No hem seguit una línia de treball preestablerta sinó que el procés ha estat viu i en continu creixement.
Fent una reflexió sobre què ens ha aportat la introducció de les pràctiques restauratives en el nostre dia a dia, ens n’hem adonat que la mediació ens ha permès a la nostra escola:
- Cedir la resolució de conflictes als protagonistes d’aquests per tal que en prenguin consciència. L’alumnat reflexiona sobre quins són els seus interessos i necessitats i s’encaminen a la recerca de la millor solució incorporant eines, recursos i estratègies per conviure.
- Facilitar l’expressió de sentiments i del procés de comunicació entre dues persones tot mirant-se als ulls i veient les necessitats i preocupacions de l’altra.
- Arribar a acords útils, realistes i consensuats centrats en el malentès del moment, evitant retrets nascuts del passat i d’històries anteriors.
- Responsabilitzar a l’alumnat a mantenir els acords presos tenint en compte que són decisions preses per ells i no imposades per l’adult.
- Evitar la confrontació destructiva i buscar solucions constructives cooperant i unint sinergies.
- Reduir l’angoixa i la frustració que genera el fet de sentir-se perdedor en una situació de conflicte. En la mediació no hi ha ni vencedors ni perdedors, sinó persones que busquen una solució compartida, vàlida i acceptada per tothom. Les dues parts guanyen i tanquen ferides perquè es tenen en compte les necessitats i els interessos de totes les parts
- Facilitar la comunicació, tenir cura les de les relacions i tenir en compte la importància del respecte.
Per altra banda, en els cercles de diàleg hem trobat una manera de dialogar de forma restaurativa per crear comunitat entre tots els membres de l’escola.
Per dur a terme el cercle de diàleg tothom s’asseu en cercle seguint aquestes normes: hi ha un objecte que va passant entre els participants; només parla qui té l’objecte; qui no parla escolta amb respecte i espera el seu torn. Si algú no vol parlar quan li arriba l’objecte, pot passar-lo i parlar més endavant.
En aquesta dinàmica tots participen des d’un pla d’igualtat ja que la disposició física dels participants evita posicions de poder i ens situa a tots en un mateix pla d’igualtat, facilitant la comunicació entre tots els membres. Això ens ha permès:
- Fomentar la participació i donar veu a tots els membres del cercle.
- Arribar a acords d’aula i assumir responsabilitats com a grup.
- Construir noves relacions amb companys i companyes de l’aula a partir dels acords o responsabilitats que han assumit en els cercles de diàleg i no dels acords informals sorgits de les hores d’esbarjo i/o de les estones de joc.
- Compartir experiències, potenciar l’autoconfiança i la confiança en els altres. Obrir-se al grup en un escenari segur i respectuós.
- Oferir moments de conversa de temes pedagògics, afectius i organitzatius on la veu de totes les persones és important i necessària.
- Saber que disposem d’un espai setmanal on podem plantejar els nostres neguits, les nostres preocupacions i les nostres propostes.
Aquestes pràctiques restauratives ens han permès prevenir, detectar, gestionar i resoldre situacions de conflicte i millorar la convivència tot reforçant els vincles afectius entre les persones.
Mireia Magrans Vila
Montse Vicente Mercader
