A l’aula d’I5B han viscut una experiència molt bonica sorgida de la quotidianitat, del joc lliure i de la iniciativa d’un petit grup d’infants, i reflecteix molt bé com es construeixen molts dels aprenentatges del dia a dia.
A partir del joc amb peces de construcció, va aparèixer de manera espontània el repte d’anar connectant peces per fer una torre el més llarga possible. Inicialment, l’activitat va sorgir de tres o quatre infants, però a mesura que la proposta anava prenent forma, altres infants s’hi van anar interessant i s’hi van anar afegint de manera natural. Alguns continuaven amb altres tasques, però estaven atents al que passava i compartien l’interès per allò que es vivia a l’aula.
En observar el seu interès i la seva implicació, la mestra va ajustar la seva intervenció per donar valor al que estaven fent i acompanyar l’experiència, ajudant a enriquir-la. Els va proposar un nou repte: serien capaços d’aconseguir que la torre arribés d’una punta a l’altra de la classe? Després de provar, 
cooperar i compartir, ho van aconseguir.
Més tard, el repte va ser encara més gran: intentar que la torre arribés del terra fins al sostre. Ho estaven aconseguint, però es van trobar amb una limitació clara: la seva pròpia alçada. Es van enfilar a la taula, però, tot i això, no hi arribaven, així que em van demanar ajuda a la mestra. Pujant junts a la taula, van aconseguir completar el repte. Un petit fotògraf els va fer la foto!
Un cop assolit l’objectiu, van estirar la torre i va sorgir una nova pregunta: de quantes peces estava composta? Durant el comptatge, s’hi van anar sumant més infants, compartint el repte i participant en el procés. Comptant entre tots, van arribar a la conclusió que la torre del terra al sostre tenia 151 peces. A partir d’aquí, va aparèixer una hipòtesi per a un altre dia: quan fem una torre que vagi d’una paret a l’altra de la classe, necessitarem més peces que per arribar del terra al sostre? La majoria va dir que sí, ja que percebien que la distància d’una paret a l’altra era més gran. Veurem si un altre dia s’animen…
Compartim aquesta experiència amb vosaltres per donar valor a aquests moments de joc, en què es generen aprenentatges molt rics: cooperació, resolució de problemes, pensament matemàtic, comptatge, estimació, formulació d’hipòtesis… i tot plegat des del gaudi, la curiositat i la implicació activa del grup, respectant els diferents interessos i ritmes.
Des del joc s’aprèn, i molt. I acompanyar-lo, donar-li sentit i valor, forma part del nostre dia a dia a l’aula.
