El passat 5 de febrer vam tenir la sort de rebre la Mari Carmen Villasclaras, àvia de la Berta Dorado, alumna de 5èB. La Mari Carmen va viure en primera persona la nit de la riuada del 1962, que va provocar inundacions i va suposar la mort de 30 veïns de Montcada. La visita es va plantejar en format entrevista i els alumnes de 5è es van convertir en periodistes per un dia i van fer un seguit de preguntes que l’entrevistada va contestar amb molta sinceritat i emoció.
Sempre amb un somriure, la Mari Carmen va respondre les diferents qüestions dels alumnes. Així, vam saber detalls més personals, com ara que viu a Barcelona i que té dos fills i tres netes. Però sobretot, els nens i nenes de 5è van voler saber què va passar aquella nit i com ho va viure ella, amb els ulls d’una nena de nou anys, encara petita, però ja conscient del perill. Ens va explicar que el seu pare estava a Barcelona i tant ella com el seu germà petit, de cinc anys, i la seva cosina de tres, que estava de visita, dormien al llit amb la seva mare. Un llit que els va salvar la vida, ja que surava. Pujades al matalàs van poder sortir de casa seva i, una a una, la seva mare, amb la galleda d’un pou que tenien al pati i que feien servir per portar aigua a les diferents plantes de l’habitatge, va poder pujar a les tres criatures a la segona planta, on vivien uns veïns que van anar rebent als nens al terrat. “Encara no sé com ma mare va poder arribar ella sola, pujant pels cables des del matalàs al terrat”, explicava la Mari Carmen, emocionada.
“Casa meva, que havia estat el número 16 del meu carrer, va passar a ser el número 6 després d’aquella nit”. I és que des del terrat van poder veure com la força de l’aigua enfonsava algunes cases, arrossegant amb ella als veïns, i pregant per tal que casa seva aguantés. “Creia que s’acabava el món i només podia pensar que jo m’havia de salvar perquè havia estat una bona nena”, explicava la Mari Carmen amb la veu trencada, recordant que havia anat a una escola de monges, i que pensava que arribava la fi del món. “Vaig caure més d’una vegada del matalàs abans de pujar al terrat, i la meva mare em recollia agafant-me dels cabells. Des de llavors no he pogut banyar-me al mar o a la piscina ficant el cap a dins l’aigua, només si no cobreix”, reconeixia.
Va resultar una experiència molt enriquidora on, tant la Mari Carmen com nosaltres, vam recordar aquell dia que pot semblar llunyà, però que els seus protagonistes recorden encara avui vívidament i que ha marcat tant les seves vides com la història recent de Montcada.
Cliqueu la foto per veure’n més imatges
