Aquest matí, els alumnes de sisè han rebut l’entranyable visita de la iaia Mercè. L’àvia de l’Ariadna Rodríguez, avui, ho ha estat una mica la de tots nosaltres. Ens ha fet emocionar i reflexionar a través dels seus records i del seu testimoni.
Filla d’un soldat republicà, en Darwin Borràs, que es va allistar a l’exèrcit amb només 16 anys i que va haver d’exiliar-se a França durant la Guerra Civil Espanyola. Va viure els pitjors anys de la seva vida al camp de concentració d’Argelès i va haver d’amagar-se a sota de cadàvers, per evitar que el matessin. “El papa mai no es va treure el fred de sobre i, fins i tot a l’estiu, portava la jaqueta sempre posada“, ens diu emocionada la Mercè. “Jo no sé si he matat o no a algú, perquè les bales no tenen nom i tu havies de disparar, abans de què et donessin” recordava.
Les terribles circumstàncies que van marcar la vida de tota una generació i que, vuitanta anys després, encara seguim lamentant. Anècdotes, vivències, experiències, curiositats, emocions… Història, en definitiva. Una història que, emprant paraules de la Mercè, esperem no es torni a repetir mai més perquè ni el reconeixement pòstum que li va lliurar la Generalitat de Catalunya, va aconseguir treure-li el fred de sobre al valent i compromès Darwin. Moltes gràcies Mercè, Montse i Manuel. Gràcies per compartir amb nosaltres la vostra història. Avui tots hem crescut una mica més!
Avui l avi estaría molt orgullos, va lluitar i passar molt i mereix tant ell com altres avis que mai l historia caigui a l oblid.
Moltes gràcies per haver-nos deixat explicar-vos la historia viscuda de primera ma de l avi Darwin.
Per a nosaltres també ha estat un autèntic plaer, Montse!. Ni els llibres, ni les pel.lícules, ni tota l’hemeroteca aconsegueixen arribar als infants tan com els testimonis més propers. La iaia Mercè ha estat tan valenta com ho va ser el seu pare, així que tot el nostre reconeixement. Mantenir atents a 51 alumnes, durant una hora no és fàcil (t’ho asseguro) i ella ho ha aconseguit. GRÀCIES!!!
Ha estat un plaer per tots nosaltres comptar amb la vostra presència i testimoni avui a l’escola.
Gràcies de tot cor!
Quin luxe poder comptar amb persones que aporten les seves vivències i experiències als nostres alumnes! I quin gran homenatge a l’avi Darwin! El seu testimoni de vida, aportat per la Mercè, ja forma part de tots els que avui han compartit aquesta història personal.
Com m’hauria agradat poder estar! Trobo molt important que la història no caigui en l’oblit i que els nostres nens la coneguin. I és tot un luxe poder comptar amb la iaia Mercè, i la seva història de primera mà.
Moltes gràcies a la família de l’Ariadna per a compartir amb tots nosaltres la vida de l’avi Darwin. Ha estat una trobada molt interessant 😉
Ha sigut tot un plaer haver pogut escoltar tots aquest testimonis d’una manera tant valenta i gracies per haver compartit tots aquests moments amb nosaltres
Moltíssimes gracies per haver-nos donat aquesta oportunitat de poguer coneixer a la avia de la Ariadna que desgraciadament,va viure la guerra en primera persona, sóc del tot concient de que no és gens facil explicar una situació tan i ta dura.Crec que és admirable que algú tingui tan de valor.
Pau Monfort Moreno