“Heu de lluitar per a que no hi hagin més guerres. Les guerres només porten dolor, misèria i gana…“. Aquesta ha estat la reflexió final que en ha fet la Teresa, que avui ens ha vingut a visit
ar per explicar-nos coses de la guerra Civil espanyola. Així s’ha adreçat als homes i dones del futur, com ella mateixa ens ha anomenat. L’àvia de la Lucia Castaño, va viure la guerra amb només 11 anys i va haver de créixer sense la seva mare, que va morir a un bombardeig. La mitjana de 5 germans va patir molt la pèrdua de la mare “la he trobat a faltar sempre” i va veure com el seu pare va haver de tirar endavant a la seva família després de la mort de la seva mare i com el seu germà, de 17 anys, marxava a la guerra i acabava a un camp de concentració. Uns fets que, sens dubte, han marcat el caràcter d’una dona molt, molt forta que avui ens ha captivat explicant-los anècdotes i experiències de la seva infància. El pànic davant les sirenes i els bombardeixos, la seva estimada escola
, l’escola del Bosc de Montjuic, les cartilles de racionament, l’estraperlo, les famílies separades en diferents bàndols i sobretot la gana… explicades per una persona entranyable que ens ha deixat formar part dels seus records per, com ella mateixa ha dit, això no torni a passar.
Moltes gràcies, Teresa! Ha estat un plaer tenir-la amb nosaltres!!.
Allahu akbar
Hola