Són les onze del matí del dimarts 16 de juny i, a l’escola Reixac, com cada dimarts, la nostra pista poliesportiva hauria d’omplir-se per la canalla jugant a futbol, en tractar-se de l’únic de de la setmana que els nens i les nenes hi poden gaudir, a l’hora d’esbarjo, de l’esport rei a la societat actual.
En canvi, el professorat observa bocabadat com la pista és completament buida, mentre troba la resposta d’aquest fet, tan inaudit con històric, a les taules de pícnic, on la final del concurs d’escacs, per segon any consecutiu, acapara irresistiblement l’atenció de tothom.
Els escacs s’han convertit en una eina revolucionaria, ideal per treballar amb la nova tendència pedagògica dels aprenentatges competencials, tal i com estableixen el nou currículum i les lleis educatives, del nostre marc europeu de referència.
Mitjançant l’elaboració d’hipòtesis, que els jugadors han de verificar o descartar, amb tal de descobrir solucions creatives als diferents problemes presents a cada moviment, els nostres alumnes obtenen un ampli ventall de beneficis tant a nivell cognitiu i emocional, com a social i ètic.
Els darrers avenços en neurociència demostren que, sota l’aparença lúdica, la seva pràctica habitual millora, d’entre altres, la capacitat d’abstracció, concentració, memòria, raonament, creativitat, intuïció, autocontrol, paciència, autonomia, empatia, respecte a la diversitat d’idees, autoestima, flexibilitat cognitiva i responsabilitat davant les conseqüències dels actes.
Potser els infants no siguin conscients de tot això, però estem segurs que mai no s’oblidaran d’aquell dimarts 16 de juny, quan els escacs van fer “escac i mat” al futbol, a l’hora d’esbarjo, de l’escola Reixac.
