A Educació infantil utilitzem la psicomotricitat relacional com a pràctica educativa, donant a l’infant la possibilitat de tenir un espai i un temps per reprendre l’experimentació amb el seu cos, el contacte amb les seves emocions, el desenvolupament d’un joc no dirigit externament o no necessàriament reglat.
L’etapa de la globalitat
En el període de 0 a 6 anys, el nen i la nena percep el món i l’experimenta d’una manera indiferenciada: la seva vivència és emocional, construeix les bases del seu cos i assumeix una independència emocional. Per això és important respectar la seva manera particular d’aprendre: mitjançant el joc i seguint el seu desig.
Principis de la psicomotricitat relacional
Els nens i les nenes es mouen i juguen d’una manera espontània i natural. El moviment, l’experimentació, el joc, la creativitat i la imaginació són signes de salut, i constitueixen el medi privilegiat del que disposen per descobrir-se a si mateixos, descobrir el món i expressar les seves emocions, estats d’ànim i inquietuds.
Un espai preparat
La sala de psicomotricitat ofereix als infants moltes possibilitats: espais tous amb matalassos i coixins on poden saltar, revolcar-se i caure; llocs on pujar, fer equilibris, rodar, columpiar-se; espatlleres, escales, cordes, plans inclinats…
L’adult ofereix un espai amb el material col·locat inicialment d’una manera determinada, obert a les necessitats dels infants per modificar-lo o anar afegint elements específics com robes, aros, pilotes… en funció del joc que es desenvolupa cada dia
Aquests materials i la seva disposició conviden al nen o la nena a experimentar tant el plaer del moviment com a escenari del joc simbòlic. Així, aquest espai de psicomotricitat es caracteritza per la seva riquesa i plasticitat, i per ser un espai modificable pel desig de l’infant o per l’adult atent a aquest desig.
La proposta
Se’ls proposa jugar lliurement en un marc de seguretat física i emocional, respectant unes normes bàsiques.
L’activitat té dos moments successius: el del joc amb el material disposat a la sala i un segon moment de representació, on el nen i la nena faran un dibuix, una construcció amb blocs de fusta, s’explicarà o es crearà un conte que pot reprendre aspectes del que s’ha viscut o s’utilitzaran altres tècniques d’expressió com la plastilina, el fang…
Aquest segon moment promou la seqüència natural de passar del plaer de l’acció al plaer de pensar. Passem del moviment a la calma, on l’infant és capaç de parar el seu cos i posar en marxa l’activitat de representar un paper, en l’espai o mitjançant la paraula, d’alguna cosa de l’experiència viscuda.
Per últim, la sessió de psicomotricitat es tanca mitjançant un ritual de sortida, en el que es posen paraules a aspectes del joc i de la sessió compartida.
