Gràcies a l’aparició dels pollets, vam descobrir un conte preciós sobre una nena i un pollet: “Piu, piu”, del Dani Torrent. La nena (Laia?) feineja en el seu dia a dia i el pollet la segueix per tot arreu. Ella li explica el que fa. Ell li va al darrera. Ella li explica el que fa. Ell li respon sempre, sempre. Sabeu què li respon, oi?
– Ets com un floc
de cotó groc!
– la Clara diu.
Respon:-Piu-piu.
– Ets sempre a prop
d’allà on jo sóc.
– la Clara diu.
Respon:-Piu-piu.
– Piu-piu, piu-piu
-diu en to viu -.
-Piu-piu, piu-piu.
Ella somriu.
Si teniu curiositat, us proposem alguna idea per distreure’ns.
- El pollet diu: Piu, piu. I si fos un cavall, què diria? I un gos? Un gat? Un xai? Un conill? Un ànec? Un ase? Un porc?… Us atreviu a escriure què dirien, aquests animals? Penseu totes les bèsties que vulgueu de granja, de selva. O, fins i tot, aquells insectes de tota mena que vam veure al museu de la tela. Imagineu quins sons poden feri proveu d’anotar-ho. Ja ho veureu: no sempre és fàcil!
- Si podeu entrar al web de l’il·lustrador Dani Torrent, hi trobareu imatges del conte que ens referim. Fixeu-vos en els dibuixos que hi ha. Penseu per un moment des d’on dibuixa, en Dani. Es mira sempre el pollet des del davant? No ben bé: hi ha il·lustracions que estan fetes des de dalt del pollet, des del costat, des de sota… Pareu atenció quines diferències veiem quan mirem el pollet des d’aquests punts. Voleu provar-ho vosaltres? Pot ser molt divertit! Vinga: dibuixeu algú que hi hagi per casa des de sobre, des de sota, des d’un costat des de darrera… A veure què surt!
Seguim en contacte!: aviat us enviarem més fotos dels nostres pollets!
