Bon dia Acordions!
Com ha anat el cap de setmana? Ahir diumenge, com a novetat, i dins de la situació actual de l’estat d’alarma per la Covid-19, van permetre que els infants poguessin sortir una estona al carrer. Quina alegria, oi?
Vau sortir? Vau poder anar al lloc que desitjàveu feia dies? On vau anar?
Us proposo que feu un dibuix del lloc on vau poder anar ahir. Fixeu-vos en els detalls de l’entorn: us vau trobar algú conegut? Què podíeu veure al vostre voltant? Amb qui vau anar?, Com us vau sentir? Si vau jugar… a què va ser?
Podeu anar elaborant el dibuix a mesura que aneu creant una conversa (decidiu què voleu que vagi apareixent en el vostre dibuix).
Seguidament, us convido a gaudir d’aquesta peça de Vivaldi.
En temps de primavera… No deixem de somiar! Aquests dies de confinament he trobat estones per a sortir al balcó de casa meva i parar atenció i escoltar el que passa al carrer. Dies en què regna el silenci. No se sent cap cotxe passar. Dies en què els ocellets canten alegrament; i jo em faig conscient i em pregunto… hi ha més ocellets ara que abans? Potser abans no “tenia temps” i no em parava a escoltar? Potser perquè és primavera i els ocellets s’han fet protagonistes d’aquest entorn?…
Recordeu que, al llarg de la setmana, em podeu anar fent el retorn de les propostes que vulgueu al meu correu: lauraramos@pereanton.cat
Que tingueu un bonic dia,
Petons i abraçades per a totes i tots
Laura
