Hem començat a dir frases sobre el que havíem sentit, vist, percebut… La mestra les ha anat escrivint en un paper d’embalar que feia de pissarra.
Hem refet aquestes frases intentant de no repetir idees i per tal que les frases fossin les més elaborades possibles.

Ha quedat així:
PLUJA D’IDEES
– Era com si volgués estirar els seus ossos, com si fes ioga.
– La noia portava ulleres.
– He observat una noia fent esport i ballant.
– Jo tenia la pell de gallina.
– Semblava mímica i teatre.
– La noia semblava la mare natura.
– He notat que em picaven els mosquits.
– Hi havia una noia que ens volia dir alguna cosa.
– He notat l’herba i les pedres.
– He pensat: què estic fent aquí?
– M’estava congelant de fred i també tenia calor.
– He sentit gent que reia, ocells i com es movien els arbres.
– He vist una noia fent dansa.
– Va venir una noia que no ballava ben bé perquè estava comunicant-se amb la natura.
– La noia estava ballant al parc.
– Semblava que a la noia li agradaven molt les plantes.
– He notat aire fred de pluja i el vent.
– Era com si expliqués una història a la natura amb les màquines de fer exercicis perquè les agafava i es movia amb el cos entre elles.

Després, cadascú ha triat tres frases de la pluja i les hem copiat a un full. En aquesta còpia hem acordat de fer marges, nom, data i la utilització de la pauta per no fer el text tort.