Hem anat a la Font Fresca a fer una pluja d’idees de les sensacions que ens venen quan estem allà perquè volem escriure un poema com el de la Fageda d’en Jordà d’en Joan Maragall per a la nostra ruta d’obres d’art.
Amb el que hem escrit i el poema d’en Joan Maragall com a punt d’inici, confegim un poema diferent.
LA FONT FRESCA
Saps on és la font Fresca?
Si vas pels volts de Riudaura, al final del Rompeculs, passat el bar Pilar,
trobaràs un indret verd, humit i profund
com mai cap més n’hagis trobat al món:
una riera d’aigua transparent que passa entre les pedres sorollosament.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
travessant el pont, comença a caminar-hi a poc a poc,
fa els seus passos com fa la cançó de l’aigua, s’atura tranquil•lament, i no sent res més i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en la música d’aquell lloc profund,
i no pensa a sortir, o hi pensa en va:
és pres de la font Fresca, ja hi ha arribat,
presoner de l’aigua, del cant dels ocells i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
I gravem un àudio amb la veu de tot el grup. Cliqueu a sobre per escoltar-lo.


