LES DONES ES MOUEN

Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d’allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estendard.
Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida

com una dansa vegetal.
Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.

Juntes farem nostra la nit.

Maria Mercè Marçal

LES DONES SOM LA MEITAT DEL MÓN.

Les dones som la meitat del món.
Les dones som la meitat del món!
I amb això n’hi ha més que prou
Perquè ens escolti tothom.
Som la meitat del món!
Altes velles, primes, negres,
senzilles o il·lustrades,
llestes, serioses, tossudes,
joves rosses, grasses, nenes,
divertides o rabiüdes,
som la meitat del món!
I amb això n’hi ha més que prou
perquè ens escolti tothom.
Som la meitat del món!
Volem ser a tots els llocs:
als despatxos, als tallers,
a les investigacions,
a les fàbriques, i a casa,
a les lleis i decisions,
som la meitat del món!
I amb això n’hi ha més que prou!
Perquè ens escolti tothom.
Som la meitat del món!
Les dones som la meitat del món!
I amb això n’hi ha més que prou…
Isabel Crehuet Wennberg