Zaquizamí era el nom dels espais on es guardaven els objectes en desús. El d’aquesta història és al fons del passadís: té tres prestatges mal posats, una porta amb pany i clau i un endoll que no funciona. Cada cop que s’apaga el llum s’hi fa una festa i els seus habitants, els que no es veuen però hi són, comencen a viure, a jugar i a somiar quan es pensen que els senten.
Un espectacle de dansa on les joguines i andròmines abandonades a les golfes cobren vida, busquen noves oportunitats i fan dels seus defectes virtuts. Un cant a la diversitat, a la solidaritat i a l’esperit de superació.
Això és el que diuen a la seva pàgina
Si els voleu veure, podeu mirar el video i també les nostres fotos.
