Educació en valors

Esforç
Per assolir qualsevol fita o objectiu és necessari esforçar-se. L’esforç és la capacitat que tenen els vostres fills de treballar durant un temps continuat per aconseguir uns objectius determinats. En l’àmbit escolar, l’esforç constitueix la base fonamental perquè els vostres fills obtinguin un major rendiment. El valor de l’esforç els ajudarà a ampliar al màxim les capacitats que porten dins per obtenir uns millors resultats. També els permetrà vèncer i superar els obstacles en els diferents àmbits de la seva vida (l’escola, la família, els amics…).

Sovint, els infants i joves pensen que l’èxit és fàcil i que es pot aconseguir de manera ràpida, a partir de la sort o d’altres circumstàncies. Aquesta idea de vegades es reforça, per part d’algunes famílies, amb una actitud excessivament paternalista, facilitant que els fills tinguin allò que volen sense gaire esforç i evitant-los el fracàs. Per contrarestar aquesta falsa idea de l’èxit fàcil i continuar incidint en el fet que les fites o objectius només es poden assolir a partir de l’esforç i la capacitat de superació, la vostra acció com a pares és molt important.

Però l’esforç no sempre és garantia d’èxit; les diferents capacitats i habilitats que puguin tenir el vostres fills també són factors decisius. Per aquest motiu, cal educar els fills perquè coneguin i assumeixin les pròpies limitacions i perquè tolerin la frustració quan no assoleixin les seves fites. A més, els resultats de l’esforç no sempre són visibles a curt termini i cal engrescar-los perquè siguin constants.

El valor de l’esforç no es pot deslligar del de l’autoritat dels pares. La paraula “disciplina” significa “ensenyar”, no significa “castigar”. El primer objectiu de la disciplina és protegir els vostres fills dels perills i, el més important, és ensenyar-los a comprendre el que està bé i el que està malament (fer el que han de fer i no el que els ve de gust). La bona disciplina de forma gradual transforma un nen en un adult responsable, respectuós amb els altres, autònom i amb una bona autoestima. Establir límits raonables evita criar un nen massa protegit. Per ensenyar el respecte als altres s’ha d’aconseguir primer el respecte cap als pares.

D’altra banda, cal tenir en compte que l’esforç és el resultat d’un procés en el qual també intervé la motivació del vostre fill o filla. Per això és bàsic que la conegueu i la potencieu al llarg del procés.

En general per fomentar el valor de l’esforç en els vostres fills caldria:

Combatre el model d’èxit fàcil que molt sovint es projecta en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, convé recordar que els pares sou el principal model de referència i és important que el que els dieu sigui coherent amb allò que feu.
Educar els fills en l’esforç des de ben petits, de manera progressiva. Al principi marcant petits objectius o tasques, donant-los encàrrecs concrets, com parar la taula, treure la brossa…, fàcils d’aconseguir per ells sols i de mica en mica anar augmentant la seva complexitat.
Potenciar l’autonomia personal, deixar que siguin ells principalment els qui resolguin les seves dificultats.
Ser exigents amb les seves responsabilitats diàries però també saber-les valorar.
Marcar normes de conducta per ajudar-los a controlar els seus impulsos i fomentar-los l’esforç.
Evitar donar-los al moment tot el que demanen sense haver de fer cap esforç per aconseguir-ho.
Saber motivar els vostres fills per aconseguir objectius.
Ajudar-los a conèixer i assumir les seves limitacions.
Ajudar-los a tolerar la frustració quan no assoleixin les seves fites i a entendre que el fracàs també forma part de l’aprenentatge com a persones.
Fomentar la constància en els diferents propòsits o responsabilitats que tinguin.
Desenvolupar la seva capacitat d’esforçar-se amb la pràctica de l’esport que, a més a més, educa en altres valors com la solidaritat, el compromís o el respecte.
Ensenyar l’esforç a partir de contes, històries i llegendes exemplificadors.
Fer de model; els nens i els joves sovint imiten els pares o els tenen com a referents.

Respecte

El respecte és l’actitud de reconeixement dels drets de les persones i la valoració de la seva identitat, opinió o manera de pensar… És la base fonamental per a una convivència justa i pacífica entre tots els membres de la societat. La manca de respecte pot generar conflictes en tots els àmbits: personals, familiars, escolars, socials…

El respecte té a veure amb una manera especial de mirar i tractar els altres. És una aproximació a les persones amb una mirada atenta, però amb una certa cura, sense envair el seu espai. El respecte dista tant de la violència com de la indiferència.

Cal no confondre respecte amb tolerància; aquesta no implica aproximar-se als altres, sinó que té més a veure amb la indiferència.

Tot i la importància d’aquest valor, malauradament, veiem sovint actituds ben diferents al carrer, als mitjans de comunicació…, com la manca de diàleg, crits, insults… És important que la família eduqueu, amb el vostre exemple i la vostra tasca educativa, per contrarestar aquests models negatius que reben els vostres fills des de ben petits.

El respecte comprèn tots els àmbits de la vida: respecte a un mateix, als altres i al món.

Respecte a un mateix

Respectar-se un mateix és atendre i satisfer les pròpies necessitats, conèixer i valorar les pròpies qualitats i valors i acceptar els errors. Només aprenent a respectar-se un mateix es pot respectar, valorar i acceptar les diferències i els errors dels altres.

El coneixement i l’acceptació que tenen els vostres fills d’ells mateixos encara s’està formant. El fet de sentir-se estimat i respectat per la família és molt important per créixer i desenvolupar-se amb seguretat i autoestima.

D’altra banda, és important que el vostre fill entengui que el respecte a un mateix no ha de dependre de l’opinió o el reconeixement dels altres. Si aquest desig d’acceptació és massa gran, pot portar-los problemes d’inseguretat, de dependència o de baixa autoestima que no els deixarà manifestar la seva personalitat i dificultarà les relacions amb els altres.

Respecte als altres

Respectar l’altre és reconèixer-lo i acceptar-lo. És fonamental que els pares eduqueu els fills des de ben petits en el respecte. La millor manera d’aconseguir-ho és amb la vostra actitud i el vostre exemple. Quan els fills veuen que reconeixeu els drets de les altres persones –siguin com siguin o vinguin d’on vinguin- quan valoreu les seves creences i opinions, aprenen el valor del respecte: una societat diversa, intercultural i madura només es pot construir a partir del diàleg i del respecte.

Un cas molt especial és el del reconeixement i el respecte que els nens i joves han de tenir cap a les persones responsables de la seva educació: pares, docents, gent gran… Educar és la capacitat d’influir, de guiar i d’orientar i cal un cert reconeixement i autoritat per fer-ho.

En el cas dels centres educatius, hi ha casos en què es manifesta el poc reconeixement i respecte d’alguns alumnes cap als docents. A part del que suposa com a manca d’un valor humà fonamental, aquest fet també pot tenir altres conseqüències, com que considerin irrellevant allò que el professor els està ensenyant, desaprofitin les classes i baixi el seu rendiment escolar. Aquest fet no és casual, sinó que beu de la imatge social que, algunes vegades, es té dels docents, i en particular de la que algunes famílies transmeten als seus fills. Cal que tingueu en compte que si els vostres fills veuen que valoreu i respecteu la tasca educativa dels seus mestres o professors, tindran una millor disposició davant dels aprenentatges.

Així mateix, el món de l’esport ens transmet en ocasions imatges de manca de respecte entre jugadors, baralles d’espectadors, pares que criden o insulten l’equip contrari quan juguen els seus fills… Cal tenir una cura especial, ja que tot el que es relaciona amb l’esport té molta incidència en nens i joves. Convé treballar els valors que aporta l’esport, com l’esforç, la responsabilitat, el treball en equip, la humilitat…

Respectar els altres comporta, també, actituds respectuoses amb les coses i els espais que s’han de compartir a casa, a l’escola, als parcs, biblioteques, teatres, museus, cinemes, etc.

Respecte al món

Respectar el món és valorar i tenir cura del seu entorn més proper i que es relaciona amb la natura i el medi ambient: els animals, les plantes i tot allò que fa possible la vida al nostre planeta.

És important que s’eduqui bé els fills en el respecte a la natura: no tan sols fent que aprenguin a valorar-la sinó també a conservar-la.

En general, per desenvolupar el respecte en els vostres fills és convenient que:

Els ajudeu a conèixer i a acceptar les seves capacitats i limitacions perquè aprenguin a respectar-se ells mateixos.
Parleu amb ells i els feu conscients que per afavorir el respecte en ells mateixos no han de dependre de les opinions ni del reconeixement dels altres; que han d’aprendre a autovalorar-se i a creure en ells mateixos; en definitiva, a acceptar-se i estimar-se.
Els ensenyeu a aproximar-se als altres i relacionar-se amb una mirada atenta, és a dir, mostrant-se atent a allò que els altres poden necessitar o ens aporten.
Els ensenyeu a acostar-se als altres, però sense envair-los, amb cura.
Els ensenyeu a defensar les seves opinions sense mostrar conductes agressives.
Els ajudeu a reconèixer, comprendre i apreciar les emocions, la fragilitat i els sentiments dels altres.
Sigueu un bon exemple per a ells, sent respectuosos amb tothom, evitant les crítiques als altres i respectant les diferents idees i opinions.
Procureu mantenir una actitud de respecte dins la família tenint una bona comunicació entre tots els membres, mostrant confiança en els altres, valorant les opinions, fent una escolta activa…
Els ensenyeu que el diàleg és la base del respecte en la societat en què vivim.
Utilitzeu un llenguatge correcte davant dels vostres fills, perquè després el facin extensiu en totes les seves relacions.
Sigueu crítics i feu reflexionar els fills davant la manca de respecte que es pot percebre en alguns mitjans de comunicació.
Els ensenyeu, amb el vostre exemple, la necessitat de respectar la privacitat de les persones, els seus espais, les seves coses personals, les seves converses amb amics, etc.
Els ensenyeu normes bàsiques de comportament i de cortesia, necessàries per a les relacions socials: demanar les coses “si us plau”, donar les gràcies, demanar permís, saber demanar disculpes, escoltar sense interrompre.
Corregiu els comportaments inadequats i les manques de respecte en les seves relacions socials, tant en la manera de parlar com en les seves accions.
Marqueu límits i normes de comportament que reforcin el respecte als adults.
Reconegueu i valoreu els esforços i conductes respectuoses dels vostres fills, comentant les situacions que s’han donat, felicitant-los…
Respecteu davant dels vostres fills les decisions dels docents, destacant tot el que aporten a la seva educació. En cas de desacord, és bo parlar amb els professors directament.
Els ensenyeu a tenir una actitud respectuosa amb les coses i en els espais que s’han de compartir tant a casa com a fora (biblioteques, teatres, monuments, museus, cinemes)
Els ensenyeu a cuidar el seu entorn més proper perquè aprenguin a respectar el conjunt de la natura (parcs, jardins…).
Els expliqueu la necessitat de no malgastar els recursos naturals del planeta, ja que són limitats.
Impliqueu els vostres fills en la tasca de reutilitzar o reciclar objectes o deixalles.

Responsabilitat

La responsabilitat és la capacitat que tenen els vostres fills per dur a terme els compromisos adquirits i assumir les conseqüències de les seves accions. Ser responsable exigeix comprometre’s, és a dir, decidir el que s’ha de fer i actuar en conseqüència. La responsabilitat és imprescindible per a ser persones autònomes. Es tracta d’aconseguir que els vostres fills sàpiguen què han de fer i com ho han de fer, a casa, a l’escola, amb els amics, i que ho duguin a terme.

En la nostra societat s’ha estès la idea que per tal que els nens siguin feliços se’ls ha d’evitar dificultats i contrarietats i així, sense voler, se’ls sobreprotegeix. Aquesta actuació impedeix o dificulta el procés d’adquisició de responsabilitats i de maduresa personal tan importants per a la seva formació.

És important potenciar la responsabilitat en un doble àmbit: el personal i el social.

En l’àmbit personal la responsabilitat es pot desenvolupar en diferents entorns (familiar, escolar, amics). Dins de l’àmbit familiar, és bo que els vostres fills participin en les feines de casa com una responsabilitat compartida, és a dir, sabent i comprenent que la feina de casa és cosa de tots els membres de la família. L’encàrrec és una eina educativa, que ajudarà els vostres fills a tenir una actitud madura i responsable. La confiança que els demostreu envers les activitats encomanades els farà sentir més responsables. D’altra banda, la participació en les feines de casa farà que se sentin integrants actius en la família.

Dins l’entorn escolar, la responsabilitat té a veure amb el compromís dels vostres fills amb el seu procés d’aprenentatge i amb l’assoliment dels objectius escolars. En aquest àmbit, la responsabilitat dels nens i joves també té a veure amb l’hàbit d’estudi i amb saber compaginar l’oci amb les seves obligacions.

Pel que fa a l’entorn dels amics, cal que també els nens i joves tinguin una actitud responsable, que siguin capaços de comprometre’s amb les seves relacions personals, mantenint una actitud de respecte i sabent posar-se en el lloc dels altres per entendre’ls i ajudar-los.

En l’àmbit social, els vostres fills han d’entendre que formen part d’una societat que els exigeix uns deures, com són la conservació i cura del que és públic, la participació en activitats socials, el respecte i la conservació de la natura, la convivència pacífica…, de manera que si són nens i joves responsables desenvoluparan valors com el compromís i la solidaritat, i esdevindran persones respectuoses amb els altres i amb el medi ambient.

D’altra banda, és important saber que el compliment de les responsabilitats reforça l’autoestima, és a dir, els vostres fills se sentiran satisfets amb ells mateixos pel que han pogut realitzar de manera autònoma i, a la vegada, els proporcionarà una major motivació per iniciar nous reptes.

En general, per fomentar el valor de la responsabilitat en els vostres fills caldria:

Donar-los uns encàrrecs concrets i adequats a la seva edat i característiques personals.
Reflexionar amb ells sobre les accions o responsabilitats que han d’assumir i per què, concretar-les, escriure-les i fer-ne un seguiment.
Ser exigents amb les seves responsabilitats diàries, però també saber-les valorar. No cal, però, que aquest reconeixement es converteixi en un premi material.
Mostrar-los confiança quan els encomanem alguna responsabilitat.
Marcar normes de conducta per aconseguir ajudar-los a complir les seves responsabilitats.
Potenciar l’autonomia personal en els vostres fills i deixar-los que siguin ells mateixos els qui resolguin les pròpies dificultats, evitant actituds sobreprotectores que impedeixin el desenvolupament d’una conducta responsable.
Ensenyar-los a conèixer les pròpies capacitats i límits perquè sàpiguen en què es poden comprometre.
Ajudar-los a reflexionar abans d’actuar i fer que s’adonin de les conseqüències de les seves accions.
Ensenyar-los a ser perseverants i pacients davant les dificultats i no buscar resultats immediats.
Ajudar-los a corregir els errors aprenent de les pròpies accions i a entendre el fracàs com una part de l’aprenentatge.
Ensenyar la responsabilitat a partir de contes, històries i llegendes exemplificadors.
Ser un model positiu per als vostres fills. Els nens i joves sovint imiten els pares o els tenen com a referents.

Educació socioemocional

L’educació socioemocional consisteix a ensenyar els fills a ser capaços de reconèixer les seves emocions i les dels altres, a saber-les expressar, utilitzar i controlar de manera positiva. És així que podran adquirir unes adequades actituds personals que els ajudaran a mantenir unes bones relacions amb els altres i a viure en societat.

És important que els vostres fills sàpiguen que una emoció és una reacció que sorgeix de manera espontània i automàtica davant d’alguns fets, imatges… i que sovint va acompanyada de reaccions corporals com el canvi de l’expressió facial, suor… En principi, no hi ha emocions bones ni dolentes; totes són útils i necessàries, ja que tenen la seva funció i aporten informació valuosa sobre un mateix. El que és important és saber-les gestionar.

Cal aprendre a regular i modificar les emocions, ja que aquestes, quan són negatives, poden derivar també en sentiments negatius. Aquests sentiments, al contrari que les emocions, perduren en el temps i guien la conducta habitual dels vostres fills. Per exemple, en el cas d’una discussió amb ells en la qual viuen una emoció d’enuig, aquesta es podria transformar en un sentiment de ràbia, rancúnia, insatisfacció…, que es podria manifestar en un comportament de tancament cap a vosaltres. Per controlar i modificar aquestes emocions, quan són negatives, podeu potenciar tècniques com la relaxació, l’exercici físic, activitats divertides que els produeixin plaer (llegir, passejar, estar amb amics, cuidar el seu aspecte físic…), ajudar els altres, estar pendents del que necessiten o qualsevol altra activitat que els faci sentir bé amb ells mateixos.

D’altra banda, és necessari educar els nens i els joves a ser conscients que les emocions i sentiments també intervenen en les relacions personals i socials. Si saben reconèixer les pròpies emocions i sentiments i aprenen a anomenar-los podran identificar més fàcilment els dels altres i establir relacions positives amb ells.

És important desenvolupar les habilitats socials en els fills, pautes que regulen la seva conducta quan es relacionen amb els altres i que poden servir per resoldre satisfactòriament els problemes que puguin tenir. Algunes d’aquestes habilitats poden ser:

La capacitat de prendre decisions responsables després d’analitzar una situació i valorar-ne els riscos i les conseqüències.
Comportaments bàsics de relació, com saber saludar o presentar-se, demanar o agrair favors, donar les gràcies, saber disculpar-se, fer compliments, saber dir no, saber respondre al fracàs…
L’empatia, és a dir, saber-se posar en el lloc de l’altre per entendre què sent en una situació donada, comprendre l’altre i tenir la voluntat d’ajudar-lo de bon grat.
L’assertivitat, que és la capacitat de saber defensar les seves idees i actuar segons els propis punts de vista, acceptant i respectant alhora els dels altres.
La cooperació, com a habilitat per col·laborar amb els altres per arribar a aconseguir objectius comuns.

En general, per educar socioemocionalment els vostres fills és convenient que:

Sigueu afectuosos amb els vostres fills i demostreu-los la vostra estimació.
Sigueu conscients del vostre estat emocional i mireu de no transmetre’ls emocions negatives perquè sou un exemple a imitar. Mantingueu en tot moment una actitud serena.
Parleu de les vostres emocions i sentiments d’una manera natural amb els vostres fills.
Inicieu converses amb ells amb afirmacions com, per exemple, “sembla que estàs enfadat, et veig una mica trist o molt content”…, per ajudar-los a comprendre’s millor.
Els escolteu amb tota la vostra atenció, demostrant-los que els seus sentiments són tan importants per a vosaltres com per a ells.
Intervingueu al mínim fins a conèixer totalment la situació que us explica el vostre fill i com s’ha sentit, perquè es pugui expressar sense sentir-se jutjat.
Els demostreu que sou capaços de posar-vos en el seu lloc; d’aquesta manera se sentiran acceptats i compresos i podran acceptar-se també a ells mateixos.
Els ensenyeu a identificar emocions (tenint en compte també les expressions del cos i dels gestos) i anomenar-les: por, enuig, alegria…, per tal que comprenguin el que els passa i puguin modificar-les, si cal.
Reflexioneu amb ells sobre quins són els sentiments que experimenten després de viure una emoció forta i com afecta el seu comportament posterior.
Els ensenyeu, des de ben petits, comportaments bàsics de relació amb els altres, com donar les gràcies, demanar per favor, saber disculpar-se, fer compliments…, actituds que es relacionen amb els valors, el respecte envers els altres i la responsabilitat.
Els feu conscients de la necessitat de posar-se en el lloc de l’altre per entendre què sent.
Feu que s’adonin que quan ajuden els altres i comparteixen coses, temps, coneixements…, tenen també la possibilitat d’aprendre d’ells i de sentir-se bé només pel fet d’ajudar-los, sense pensar al mateix temps que sempre tindran una recompensa.
Els ajudeu perquè davant d’un problema pensin diferents solucions i alternatives i que triïn la millor tenint en compte que hauran d’assumir-ne les conseqüències i superar les adversitats.
Aprofiteu qualsevol situació real o fictícia que observin al carrer, a la tele, a casa…, per valorar-la, pensant en com s’han sentit i què haurien fet ells en el cas de viure una situació semblant.
Els ensenyeu a saber defensar les seves idees, acceptant i respectant alhora les dels altres.
Els feu reflexionar sobre com actuen en la seva vida diària i per què està bé o malament el seu comportament.
Els animeu a expressar els seus sentiments i relacions amb els altres escrivint un diari o a través de diferents manifestacions artístiques, com el dibuix, la pintura, la música, la dansa…
Feu activitats junts, com sortides, excursions, visites a museus, anar al cinema…, per tal que aprenguin a parlar, escoltar i compartir emocions i sentiments amb la resta de la família.

Igualtat de gènere

L’educació per a la igualtat de gènere és aquella que reconeix les capacitats de cada infant i jove, independentment del seu sexe, per promoure la igualtat real d’oportunitats en el respecte a la diferència, evitant qualsevol tipus de discriminació per motiu de gènere.

Avui dia, tot i que les dones han guanyat protagonisme en diferents àmbits de la societat, com el laboral, l’universitari, el científic o l’esportiu, i que els homes avancen cap a una corresponsabilitat en les diferents tasques domèstiques i de cura dels fills i filles, els rols de dones i homes continuen estant influenciats per estereotips i prejudicis culturals.

Els estereotips són aquelles creences, errònies o no, que tenim en relació amb un grup social. Per exemple, “els homes són més forts” o “les dones són més vulnerables”. Els prejudicis, en canvi, són aquelles valoracions negatives que tenim vers una persona pel fet de pertànyer a un col·lectiu sobre el que existeixen estereotips. Per exemple, pensar que una filla no pot apuntar-se a una activitat extraescolar de futbol o pensar que una nina no és un regal apropiat per a un nen.

La majoria d’aquests estereotips estan tan arrelats que sovint la família és la primera a transmetre’ls i reproduir-los en els fills, encara que no sempre sigui conscient que ho fa. Cal reflexionar sobre aquest fet, ja que l’àmbit familiar és el més influent en la primera infància, quan els fills construeixen la seva identitat i interpreten els rols de gènere.

La publicitat també té un paper important en la transmissió d’alguns d’aquests estereotips. Per exemple, utilitza arguments sexistes per a la promoció i venda de productes de tot tipus: joguines, disfresses, llibres, roba, perfums, articles per a la llar, etc. De la mateixa manera, certs productes mediàtics com programes de televisió, sèries, pel·lícules, cançons o determinats tipus de revistes ajuden a reforçar també aquestes idees.

Per això, és molt important que els ajudeu a interpretar els missatges i les actituds que els hi arriben, per garantir el seu sentit crític i fomentar que siguin menys influenciables.

L’objectiu ha de ser que, de manera crítica i autònoma, siguin capaços d’identificar els estereotips relacionats amb el gènere per no reproduir-los en la vida diària.

També cal ajudar-los a reconèixer i rebutjar les actituds discriminatòries per raó de gènere i fomentar el respecte a l’altre.

Cal esmentar que no tots els infants i joves s’identifiquen amb el gènere que se’ls ha assignat en néixer, i que, en cas que verbalitzin aquesta disconformitat, convé que trobin en la família una actitud comprensiva, respectuosa i de suport.

En general, per fomentar l’educació per a la igualtat de gènere convé que:

1. sigueu conscients que sou el primer model per als vostres fills, per tant, heu d’evitar que les vostres actuacions o actituds transmetin estereotips o prejudicis de gènere;
2. procureu utilitzar un llenguatge no sexista i que no sigui discriminatori, tant en el tracte amb els vostres fills com amb les altres persones;
3. tingueu les mateixes expectatives envers els fills i les filles i afavoriu que escullin aficions, esports o estudis tenint en compte les seves preferències i capacitats, i no seguint estereotips socials vinculats amb el gènere;
4. eviteu oferir-los de manera sistemàtica articles de consum que reforcin els estereotips de gènere (roba, joguines, accessoris, etc.);
5. observeu com els vostres fills juguen i es relacionen amb els companys o els amics, ja que això us permetrà veure com perceben i interpreten els rols de gènere;
6. feu entendre als fills que cal valorar totes les persones de la mateixa manera, independentment del seu gènere;
7. repartiu les diferents tasques de la llar entre tots els membres de la família sense tenir en compte els estereotips socials de gènere, i valoreu-les totes de la mateixa manera;
8. promoveu que expressin les seves emocions i els seus sentiments, independentment que siguin nen o nena;
9. sigueu crítics i feu-los reflexionar sobre els valors que transmet l’entorn (publicitat, televisió, videojocs, etc.) perquè sovint reprodueixen estereotips sexistes.