Educació en l’ús de les tecnologies

Ús i abús de les tecnologies

Quan parlem de tecnologies digitals ens referim a les eines informàtiques i dispositius digitals que fem servir per entretenir-nos, per comunicar-nos o per cercar informació. Aquestes eines inclouen tant les tecnologies d’última generació (Internet, telèfon mòbil, tauleta digital, etc.) com les que ja fa temps que formen part de les nostres vides (televisió, ràdio, ordinador, etc.).

Els vostres fills han nascut en una societat on les tecnologies de la informació i de la comunicació estan integrades en la vida diària i conceben els dispositius digitals com a eines d’ús habitual. L’èxit de les sèries de televisió, els programes a la carta, els “influencers” a YouTube, etc. han canviat la manera com ens relacionem amb els mitjans a casa. A més amb els nous dispositius han aparegut noves maneres de comunicar-se, de relacionar-se i, fins i tot, de divertir-se. Tot, sense sortir de casa.

Aquest canvi tecnològic influeix en el desenvolupament intel·lectual i social d’infants i joves, així com en la seva manera d’aprendre i de percebre el món. Cal que els acompanyeu en el procés d’aprendre a fer-les servir i aprofitar, així, totes les oportunitats que ofereixen, evitant alhora els riscos que comporten.

Tingueu present que, amb un bon ús, aquestes tecnologies poden aportar molts beneficis als vostres fills. Per exemple, els permeten obtenir informació de manera immediata, ampliar i elaborar coneixements amb més facilitat, relacionar-se amb persones d’altres països o desenvolupar capacitats intel·lectuals.

Però l’ús d’aquestes tecnologies també pot comportar certs perills. Si els vostres fills les utilitzen sense la vostra supervisió, poden accedir a programes, publicitat, jocs o pàgines web amb continguts “tòxics”, o no adequats a la seva edat o maduresa.

D’altra banda, si les utilitzen durant molta estona poden crear dependència, fet que els pot portar a deixar de banda altres aficions, a relacionar-se menys o a baixar el rendiment escolar. En aquest sentit es detecten casos d’infants i joves que, acostumats a fer un ús abusiu de les pantalles i a la immediatesa dels mitjans tecnològics, tenen la necessitat de canviar d’activitat constantment. Aquesta circumstància els priva dels espais de reflexió individual, tan importants per al desenvolupament personal.

En general, per fomentar l’ús responsable de les tecnologies digitals en els vostres fills és convenient el següent:

Feu un bon ús de les tecnologies, ja que els nens i els joves imiten els membres de la família.
Reforceu els hàbits saludables en l’ús de les tecnologies, com ara adoptar una bona postura i mantenir una distància adequada respecte de les pantalles o ajustar el volum i la brillantor del monitor, entre d’altres aspectes.
Escolliu els programes, pel·lícules, videojocs o dibuixos tenint en compte que el contingut sigui adequat a l’edat.
Acompanyeu els vostres fills quan miren la televisió per poder comentar els programes i ensenyar-los a analitzar-ne els continguts.
Sigueu contundents amb els continguts “tòxics”, per exemple, amb la violència o el sexisme.
Procureu que els dispositius es facin servir en espais comuns de la casa i mai en habitacions amb la porta tancada.
Tingueu en compte la maduresa dels vostres fills abans de comprar-los un mòbil. En cas de necessitar-lo, l’edat recomanada és a partir dels tretze anys, ja que abans no tenen prou criteri per utilitzar-lo adequadament.
Utilitzeu contrasenyes, antivirus o sistemes de control parental com a mesures de seguretat dels dispositius tecnològics per bloquejar-los l’accés a continguts inadequats.
Planifiqueu i limiteu l’horari d’ús de qualsevol aparell tecnològic, fent-los reflexionar sobre el temps que hi dediquen perquè s’adonin que les activitats que deixen de fer poden ser tant o més interessants que les tecnològiques.
Pacteu les normes d’ús dels aparells tecnològics que utilitzen els fills com, per exemple, on i quan els poden fer servir o l’ús compartit entre tota la família, entre d’altres.
Jugueu amb els vostres fills a jocs o altres aplicacions que suposin l’ús de tecnologies digitals, així veureu si s’adeqüen a la seva edat i maduresa.
Eviteu fer servir aparells tecnològics durant els àpats (televisor, mòbil, tauletes, etc.) per mantenir aquest espai com un moment de relació i comunicació familiar.
Incorporeu l’hàbit familiar de no fer servir tecnologies una hora abans d’anar a dormir, ja que estimulen l’activitat mental i dificulten el son.
Parleu obertament amb els vostres fills sobre com actuar davant dels continguts inapropiats que es poden trobar a Internet.
Ensenyeu-los a valorar els diners que costen els aparells tecnològics i les despeses que comporten (consum, jocs, aplicacions).

Prevenció i detecció del ciberassetjament

En aquesta guia trobareu informació i recursos per saber què és el ciberassetjament, com detectar si el vostre fill o filla el pateix i com podeu col·laborar per fer-hi front.

En el context familiar, la relació que teniu amb els vostres fills i la manera en què els eduqueu influeixen en les relacions que ells tenen amb els seus companys.

Què és el ciberassetjament?

El ciberassetjament entre iguals o ciberassetjament escolar és l’assetjament que es duu a terme utilitzant eines tecnològiques, és a dir, es dóna quan un nen o un jove és agredit psicològicament, de manera continuada en el temps, per un o diversos individus, utilitzant Internet, mòbils…
A part dels mitjans tecnològics utilitzats, el ciberassetjament té altres aspectes que són importants de considerar:

  1. l’accés il·limitat a les víctimes: en qualsevol lloc i a qualsevol hora
  2. l’anonimat: és molt fàcil amagar la identitat i inclús enganyar fent-se passar per algú altre
  3. la rapidesa i la immediatesa en l’impacte i la difusió de l’agressió
  4. l’elevat nombre de possibles “espectadors”
  5. la persistència de l’agressió, ja que una imatge o un comentari penjat a Internet pot mantenir-se tota la vida
  6. l’agressor no veu els danys causats ni pot controlar-ne l’abast i això li dificulta saber quan parar

 

Quines conductes es consideren ciberassetjament?

Hi ha diversos tipus d’agressió que es poden considerar ciberassetjament.

  • Amenaces directes: Trucar i/o enviar missatges amenaçadors o desagradables per correu electrònic, sms, mms…
  • Sostracció de contrasenyes i/o suplantació d’identitats: Fer-se passar per una altra persona en els xats, entrar en el correu electrònic d’altri fent servir la contrasenya del propietari, alterar missatges de la víctima…
  • Publicació en blogs i fotologs: Publicar fotos reals o trucades amb comentaris ofensius, publicar escrits despectius, insultants…
  • Enviament de fotografies, arxius de so (podcats) o vídeos per e-mail o sms/mms: Enregistrar fets d’amagat o contra la voluntat de la víctima, agressions… o fer i alterar fotografies digitalment…
  • Publicació d’enquestes a Internet: Editar enquestes a Internet amb voluntat de fer mal, com per exemple: “qui és la més grassa de l’institut?” o “qui té les orelles més grosses de l’institut?”
  • Exclusió social: Privar la víctima de l’accés a xats o a xarxes socials.
  • Mal ús de jocs multiusuari: Utilitzar aquests jocs per insultar, amenaçar, fer ús d’un llenguatge obscè o agressiu…
  • Enviament de programes brossa i/o virus (spam): Subscriure la víctima a determinats llocs des d’on rebrà correu brossa o spam i que poden provocar la saturació de la seva bústia de correu i de la dels seus contactes i/o l’entrada de virus que poden danyar l’ordinador de la víctima.
  • Subscripció a llistes d’activitats d’adults: llistes de pornografia, d’apostes de joc, d’apologia de la violència…
Xarxes socials

Una xarxa social és un grup de persones que es relacionen per amistat, vincles familiars, aficions, feina… Sempre hi ha hagut xarxes socials, però amb Internet, l’entorn digital ha esdevingut un espai habitual de relació.

Els vostres fills assimilen d’una manera molt natural el seu entorn digital: s’envien missatges de text, xategen, tenen blogs, i pengen fotos i vídeos a la xarxa i els comenten. En definitiva, es troben i es relacionen a les xarxes socials.

Hi ha diferents tipus de xarxes socials, d’acord amb el tipus de destinataris i continguts o el seu funcionament. Possiblement les que feu servir vosaltres són diferents de les que fan servir els vostres fills. Això no vol dir que no les hàgiu de conèixer o que no hi hàgiu d’establir unes condicions d’ús.

L’increment de l’ús de les xarxes socials i l’actualització constant dels mitjans tecnològics fan difícil a les famílies conèixer i estar al dia de totes les possibilitats que aquestes ofereixen. Els fills, per contra, ho han integrat en la seva vida de manera natural. Aquesta diferència generacional pot portar alguns adults a mostrar-se insegurs o desconfiats vers les xarxes socials.

Gràcies a les xarxes, els fills poden relacionar-se amb els amics, amb persones amb els mateixos interessos; poden acostar-se a un món ampli de cultura, ciència i oci. Les xarxes poden ser fins i tot una bona eina per mantenir el contacte amb la família.

Així mateix, també afavoreixen la comunicació entre les famílies i els centres educatius. Molts centres utilitzen aquesta tecnologia per facilitar informació a la resta de la comunitat educativa, ja que permeten un accés i una interacció permanents.

Les xarxes socials no són ni bones ni dolentes: tot depèn de com s’utilitzin. Per aquest motiu, cal que la família conegueu quines xarxes utilitzen els fills, per així decidir com educar-los perquè hi interactuïn d’una manera positiva, responsable i segura, i protegir-los dels riscos que poden comportar.

Share