Fa dies que intento escriure unes quantes paraules de comiat i tot allò que escric em sembla poca cosa. Després de tota una vida dedicada a aquesta feina, que per mi, més que una feina ha estat una passió, costa dir adeu sense que se’m neguin els ulls. Però vull fer-ho i compartir-ho amb tots vosaltres, aquells que heu donat sentit a tots aquests anys d’escola. He tingut sort perquè la vida m’ha portat molts regals. Una gran família a la qual adoro, bons amics que m’acompanyen des de sempre, i és clar vosaltres els incomptables alumnes que he tingut el plaer de conèixer, d’estimar, de compartir estones de mutu aprenentatge, de posar el meu granet de sorra per donar-vos eines que us fessin millors persones, gràcies per la vostra paciència, pel vostre esforç i de forma molt especial per la vostra estima. Us portaré sempre en el meu cor.
Però ser mestra és molt més que estar cinc hores en una aula intentar educar. És una tasca meravellosa, màgica diria jo, però no és una feina que es pugui fer sola. Es necessita la col·laboració frec a frec d’un munt de companys i companyes. Amb vosaltres, he après, he treballat, he rigut, ens hem enfadat, però per sobretot hem compartit allò que ens uneix, l’amor al Francesc Macià. Sé que a risc de deixar-me moltes persones que s’ho mereixen, vull agrair, en primer lloc, i molt especialment, als meus compis d’infantil, els d’ara, els que hi són, els de sempre, els que en algun moment m’he creuat… Vosaltres ja ho sabeu. Us estimo. Sou la meva família.
Vull agrair també a qui ha estat el meu equip directiu durant molts anys. En Joan, per ser persona més que director sempre que ho he necessitat, a l’Elena, a qui recordaré sempre. Perquè recordar fa que no deixis d’existir del tot. A L’Abel per la seva discreta, però enorme manera de fer servei a l’escola. Sou part de la meva història.
I com l’escola contínua, vull també agrair especialment a la Carme, mestra lluitadora i valenta on n’hi hagi. Compi, mare, jefa. Sempre ha sabut des d’on sumar per aquesta escola que tant s’estima. A la Pili, a qui sempre estaré agraïda pel seu suport, per l’afecte incondicional i la seva entrega, com a mare i com a companya. A la Natàlia que amb el seu somriure m’ha omplert de pau i alegria. Gran mestra. Els meus fills m’ho recorden sovint.
Però el Francesc Macià ha estat i està ple de professionals a qui vull enviar una enorme abraçada, perquè també me’ls estimo. Profes, us porto al cor. Conserges, Teis, monitors, vetlladores, cuineres, personal de la neteja… Persones importants per mi i també per l’escola, la meva escola.
Finalment, no em vull oblidar de tots els pares i mares que m’heu fet sentir orgullosa i satisfeta de ser, simplement el que soc, una mestra. He rebut molt retorn. Mil gràcies sou eina fonamental perquè tot rutlli.
A la fi, la vida són records, i en mirar cap enrere i pensar en allò que he viscut amb tots i cadascun de vosaltres em fa somriure, m’eixampla el cor i em permet continuar amb aquesta nova vida que m’espera.
He estat molt afortunada. Des de l’inici, en els meus primers anys voltant arreu de Catalunya per moltes escoles que van ser el meu veritable aprenentatge, passant pel Jaume I de Pineda, el meu primer amor com escola i on vaig ser immensament feliç, fins al Francesc Macià on he estat 22 meravellosos anys de vida.
L’escola, també és un lloc on mestres i alumnes omplen d’amables records la seva memòria. La meva, tingueu clar que ja està molt plena de tots vosaltres.
A reveure
Lourdes
