Avui diumenge, el primer bri d’aire fresc que es respira, que acarona els rostres d’alguns infants i famílies és el de l’entorn del pati de l’escola. Una brisa suau acompanyada d’un petit i encisador cant d’ocellets que tafaners voletegen per les immediateses del pati. Alcen el seu vol, amb la curiositat d’observar com uns petits éssers salten, corren, juguen, ajuden…a construir i poc a poc a anar donant forma a un pati fins aleshores poc naturalitzat. Vist a ull d’ocell, una munió de petites personetes va avançant plegades en fer del pati de l’escola, un espai amb diferents propostes. Bocabadats, observen com poc a poc es va donant forma a unes taules, que acolliran la mainada amb jocs més aviat tranquils, simplement pel fet d’establir -hi una trobada i fer-la petar o fins i tot embadalir-se dins d’una història en la que es submergiran com autèntics protagonistes.
Amb el pas del temps, s’adonen com els tipis del sorral, les jardineres, els gronxadors… han anat guanyat i intensificant el seu color, ara fins i tot gairebé semblen nous. I és que a toc de pinzell, amb suavitat, amb delicadesa, i amb dosis de cura i passió, amb voluntat, amb esforç…s’aconsegueix poc a poc fer una gran feina. I és què plegats i units es pot fins i tot moure una muntanya. Gràcies famílies per la vostra dedicació!
