A l’escola entenem que els infants construeixen el coneixement a partir de l’experiència directa. Abans d’arribar a la representació gràfica o a l’abstracció, necessiten tocar, experimentar, manipular i observar. És a través d’aquest procés que el pensament es va organitzant i esdevenen possibles les idees més complexes.
Autors com Jean Piaget expliquen que els infants aprenen construint significats a partir de l’acció; primer viuen els conceptes de manera concreta i, progressivament, en fan una interpretació mental més abstracta.
Jerome Bruner també descriu aquest camí: de l’etapa enactiva (aprendre fent), a l’icònica (representant), fins a arribar a la simbòlica (pensament abstracte).
I pedagogues com Maria Montessori recorden que la manipulació és una porta d’entrada natural al coneixement perquè «la mà és l’instrument de la intel·ligència».
Quan els infants utilitzen materials manipulatius, experimenten, proven, s’equivoquen, rectifiquen i descobreixen, desenvolupant així habilitats cognitives, motrius i socials. D’aquesta manera, l’aprenentatge esdevé significatiu i perdurable, perquè neix d’allò que els infants fan i senten.
En aquesta documentació trobareu moments d’aquests processos: treball real, viu i autèntic, on el joc i l’experimentació són la base per arribar a comprendre conceptes cada vegada més complexos.
