L’Ajuntament de Martorell a l’any 1935, es va assabentar del decret pel qual el govern republicà s’havia compromès a subvencionar amb 12.000 pessetes per secció (aula i cada element de serveis) a les escoles públiques de les poblacions on faltaven i que disposessin de solars adequats. Miquel Canyamelles Salvany, alcalde del poble, sabia que podia comptar amb el solar del Convent dels Caputxins i amb el de la prolongació del de l’ermita del Pontarró.
A Barcelona (1931) un grup d’arquitectes i tècnics catalans que tenien una visió progressista i social de l’arquitectura, (G.A.T.P.A.C.), obrí un local per a les seves activitats. Buscaven per sobre de tot la funcionalitat de l’edifici, integrar-lo a la natura que l’envoltava i a l’espai físic on es construïa. Respecte la construcció de noves escoles van procurar voltar a l’infant de sol, aire, llum, flors, posar-lo en contacte directe amb la natura d’acord amb les noves teories pedagògiques. Josep Lluïs Sert fundà aquest grup.
L’escola de la Vila s’edificà a l’hort de l’antic Convent de Caputxins. Cada espai tenia una funció específica : les classes orientades cap al sud-oest (davant de cada classe un arbre de fulla caduca que a la primavera i a l’estiu fessin ombra i a la tardor perdessin les fulles), els passadissos orientats cap a la cara nord per comunicar les diferents dependències, l’edifici ple de finestres que deixaven que els nens hi poguessin veure el món …. ens demostren la mentalitat progressista del concepte d’escola que animava aquell moment.
L’Ajuntament de Martorell decidí, dins del corrent progressista i cultural que va marcar la segona República, encarregar a Josep Lluís Sert les dues escoles que volia construir: una a la zona de Martorell-Vila i l’altra a la zona de Can Carreres.
La primera pedra es va posar el 14 d’agost de 1935. Les obres queden interrompudes per la guerra civil (el 3 de desembre de 1936 les obres es paralitzen per “falta de mitjans”). Sert, compromès amb la República va començar l’ exili a l’estranger i no va signar el fi d’obra.
L’any 1940 es van continuar les obres de l’escola i, tot i que faltava poc per enllestir-les, es va acabar fent alguns canvis al projecte inicial ja què el franquisme tenia uns idearis pedagògics diferents dels de la República.
La inauguració oficial d’aquesta escola va ser el dia 28 de març de 1943 amb el nom de ” Grupo Escolar Generalísimo Franco”.
Aquest edifici, fins a les hores sempre ha estat una escola pública, tot i que ha sofert alguns canvis degut les necessitats de les diferents èpoques transcorregudes des de la seva construcció. Una de les més importants va estar a l’any 1970 al construir-se l’autopista Barcelona-Madrid , això va implicar la reducció d’una part important del pati d’esbarjo. Igualment es van treure les terrasses que hi havia al davant de les aules del primer pis pensades perquè els nens poguessin fer les classes a l’aire lliure.
A l’any 1979, ja havia mort en Franco, les famílies que aquell any portaven els seus fills a aquesta escola van decidir canviar el nom. La junta de pares junt a l’equip de mestres van confeccionar una llista (La Mina, La Torreta, Els Convents..) perquè per votació s’escollís el nou nom de l’escola. Feta la votació va guanyar el nom Els Convents. De fet, la gent del poble , de sempre, li havia anomenat així perquè quan es referien a l’edifici el veien com una continuació de l’antic convent.
Tot i que l’aspecte exterior de l’edifici ha canviat una mica comparant-lo amb el projecte original d’en Sert, aquesta escola està considerada com la construcció escolar més ben conservada. El compromís de l’arquitecte amb l’arquitectura escolar d’aquell moment pot observar-se en Els Convents.
Els espais interiors també s’han anat modificant, mínimament, per adaptar-los a les necessitats pedagògiques actuals sense perdre l’ideari de la construcció original.
