María Lorena Ramírez Hernández, nascuda a Mèxic al 1995 té cura del bestiar de la seva família, mentre al mateix temps es dedica a la pràctica de l’ esport, concretament a les curses de fons.
Es va donar a conèixer mundialment després d’haver guanyat, el 2017, l’Ultratrail Cerro Rojo (Mèxic), una cursa de llarga distància de 50 quilòmetres, en un temps de 7 hores i 20 minuts i per haver-ho fet a més amb sandàlies amb material reciclat, sense calçat, barretes energètiques, camelback ni equipament esportiu.
Des dels 18 anys i sense cap entrenament professional, Lorena guanya maratons de 42 quilòmetres i, fins i tot, ultramaratons de 100 o més quilòmetres. Tot i ser en la pràctica una atleta d’alt rendiment, per a la burocràcia federativa de govern estatal i federal mexicà, no ha rebut cap beca o suport esportiu, com altres esportistes mexicans.
Sempre que li és possible, prefereix córrer amb sandàlies i amb la roba tradicional de la seva comunitat i fins i tot ha rebutjat les ofertes comercials d’importants marques perquè vesteixi o calci el seu material esportiu.
Us convidem a veure el documental que el 2019 es va estrenar en Netflix ‘Lorena, la de pies ligeros’, un documental, dirigit per Juan Carlos Rulfo i produït per Gael García Bernal, sobre Lorena Ramírez, la seva vida i les seves proeses.
Arrel de conèixer aquesta gran esportista, ha sorgit la idea amb cicle superior de fer unes sandàlies semblants a les que porta la Lorena, fent servir una roda de cotxe vella com a sola de sabatilla. Unes cordes ens serviran per lligar-les als peus.
Ja us explicarem l’experiència.
Ja en tenim ganes de veuer el resultat!


