Carta als Reis Mags

Hola! Estimats Reis Mags. Em dic Elda i tinc 11 anys. Cada any la gent es torna una mica més egoista, i m’agradaria canviar-ho. Vosaltres sou els salvadors del món. Cada any tots els nens us esperen amb moltes ganes per rebre el que han demanat. Però hi ha nens que no tenen la sort de veureus ni de demanar-vos coses. M’agradaria que tot el món fos igual, que no hi hagués gent molt rica ni gent molt pobra. Aquest any a l’escola fem una obra de teatre sobre dos famílies. Els nens de la família rica-rica fan una carta llarga-llarga, demanant-vos moltes joguines. Els nens de la família pobra-pobra demanen només un llibre. I resulta que a l’hora de portar els regals us equivoqueu. Als nens rics-rics els hi porteu el llibre dels pobres-pobres i als nens pobres-pobres els hi porteu les joguines dels rics-rics. Al final tots els nens estan contents amb els seus regals.

Aquest seria el meu desig d’aquest any, així hi hauria una mica d’equilibri al món.

Bé, ara us he de deixar, perque segur que teniu moltes mes cartes a llegir.

Fins aviat!      Elda 6è

Carta als reis

Estimats reis de l’ orient, jo sóc la Claudia i us envio aquesta carta perquè em preocupa la situació de la resta del món  i els refugiats que arriben cada dia arriscant la vida per venir i no els deixen entrar. Això és molt trist,… Llegeix més»

La carta als Reis Mags

Hola sóc el Marc d’Alfés i tinc 10 anys. Aquet any, com sempre, de vegades m’he portat bé i de vegades, malament. Aquest  any el que demano és que tothom  pogués pujar a les atraccions sense pagar. També que tothom tingui menjar i aigua. També que hi hagués igualtat al món i que  els pobres siguin igual que els rics. Això és el que demano aquest any . Adéu i si ho podeu complir millor.

Marc Masot Comes 15/12/2016

SEMBREM AGLANS I CONEIXEM ELS BONSAIS.

    

    En la classe d’avui, hem  sembrat aglans de diferents maneres (experiment): amb cotó, amb terra fertilitzada, amb sorra, fent capes de sorra i terra fertilitzada, i amb terra fertilitzada i cotó. Després ho hem regat. En un futur, volem observar en quin medi germinarà millor.

A més a més, també ens han preguntat si sabem que és un bonsai: “arbre normal i corrent que es manté petit en podar-li les branques i arrels, i mantenir-lo dintre d’un volum reduït de terra. Tot i això, el bonsai necessita moltes atencions”. Properament, valorarem si podem fer els nostres propis bonsais amb les alzines que sortiran.

Pol i Alguer 2-12-2016

 

La plaça

De petit quan sortia de l’ escola sempre anava a la plaça. És més, la plaça era com la meva casa. Sempre sortia i quan plovia no sortia, m’enfadava. També jugava amb els meus amics. I era feliç però quan venia un nen dolent se’m baixava la rialla. També van ficar un sorral i sempre jugava al sorral. Després de mesos o un any van treure el sorral i d’això  me’n recordaré tota la vida. Ara diré com és ara. Quasi mai baixo a la plaça perquè nomes hi vaig 2 dies per que els altres 3 vaig a música i anglès. Normalment vaig amb la bici. Sempre hi ha nens o nenes menys els dies que plou . Sempre que no hi ha els nens i ha les nenes. És la meva vida a la plaça . També me’n recordo quan ve el meu cosí i juguem.
Marc Masot Comes 1/12/2016

La plaça

La plaça del poble és un lloc on els nens van a jugar, les mares a parlar i els vells a xafardejar. Cada dia a les 5:00h de la tarda tots els nens anem a la plaça, allí passen coses divertides i a vegades no tant. Un dia l’Olau va caure de morros a la borera i li sangrava tota la cara. A vegades quan els nens juguen a futbol no podem passar pel mig i si passem ens diuen:

-Aparteu-vos!!!

Jo normalment jugo amb la Claudia i l’Aina. A vegades no podem, perquè la Claudia ha d’anar a classes de música o l’Aina ha d’anar a Catequesis. Quan plou no podem anar a la plaça i anem al bar.         Elda

La plaçavV

Sempre, a les 5:00 de la tarda vaig a jugar a la plaça de la bassa amb els meus amics. Fa un any, un dia, un divendres estava jugant amb els meus amics i un nen de 15 anys va xutar tant fort que hem va trencar els dos ossos del braç: el radi i el cúbit. Ràpidament vaig plorar i vaig anar  a casa i la mare va tenir una mica de por per mi perquè vaig arriba plorant. Em van porta a urgències i em van posar guix a la meva ma i em vaig quedar fins les 12 de la nit  i l’endemà em vaig queda a casa durant dos setmanes perquè m’ho va dir el metge. Al final em vaig queda dos mesos amb el braç amb guix. Em van treure el guix i el metge em va donar exercicis per la meva ma per fer-la servir més bé.

Hamza

La plaça

Normalment quan sortim del cole tots anem cap a la plaça a jugar amb els amics. Però no sempre s’ hi pot anar. Per exemple quan plou o quan hem de fer alguna altra cosa com per exemple anar a música. Per mi és millor quan hi pots anar pots jugar i oblidar-te de totes les teves preocupacions. Per això és un dels millors moments del dia. De vegades algú es fa mal, altres vegades la plaça està plena, i  altres vegades no hi ha ningú apart de les 4 velles xafarderes que no es mouen en tot el dia i sembla que no es moguin en tota la nit.

Claudia 1 – 12 – 2016

Nadal

Una vegada un nen ric i un nen pobre estaven molt il·lusionats perquè era Nadal i faltava una setmana pels reis. El nen ric va demanar un munt de joguines i el nen pobre va demanar un llibre. Els reis mags van arribar a la ciutat i al nen pobre li van donar moltes joguines i al nen ric li van donar un llibre. El pare del nen ric tenia moltes despeses i el pare del nen pobre havia guanyat 20.000.000 $ i el pare del nen ric es va tornar pobre i el pare pobre va recordar que quan ell era pobre o va passar molt malament i li va donar 10.000.000 $ i el nen pobre era igual de ric que el nen ric.

El regal dels reis

Hi havia una vegada un nen i una nena que eren veïns. Un d’ells era molt pobre i l’altre era molt ric. Era el dia d’escriure la carta als Reis. El nen pobre va decidir demanar-se un llibre. La nena rica en canvi es va demanar totes les joguines que va poder però es va equivocar d’adreça i va escriure la de la casa del costat. El dia dels reis li van donar totes les joguines que havia demanat la nena rica. En canvi a la nena  rica li van portar un llibre. Ella va pensar que ja que el tenia se’l llegiria. Aquell llibre parlava d’un ric avariciós que no donava res, aquell llibre la va commoure tant que va decidir portar-li un regal al seu veí el pobre. El pobre va estar tan content que es van fer amics.