Estimats reis de l’ orient, jo sóc la Claudia i us envio aquesta carta perquè em preocupa la situació de la resta del món i els refugiats que arriben cada dia arriscant la vida per venir i no els deixen entrar. Això és molt trist,… Llegeix més»
Hola sóc el Marc d’Alfés i tinc 10 anys. Aquet any, com sempre, de vegades m’he portat bé i de vegades, malament. Aquest any el que demano és que tothom pogués pujar a les atraccions sense pagar. També que tothom tingui menjar i aigua. També que hi hagués igualtat al món i que els pobres siguin igual que els rics. Això és el que demano aquest any . Adéu i si ho podeu complir millor.
Marc Masot Comes 15/12/2016
Hola em dic Pol. Us vull demanar que porteu pau a tot el món. També que porteu joguines als nens que no tenen res. També degitjo que totes les malaties que hi han al món i que deixien d’ existir. També vull que si algú… Llegeix més»
És hora de guardar la roba d´estiu de les nines. Primer hem començat fent la bugada, després hem estés i, finalment, planxat (hem vigilat molt a no cremar-nos amb la planxa).Com a la classe no tenim rentadora, per rentar ho hem fet amb dos gibrells, un amb aigua i sabó i l´altre amb aigua per esbandir la roba. Ja tenim la roba a punt per guardar!!! Hem gaudit molt fent aquesta activitat!!!
En la classe d’avui, hem sembrat aglans de diferents maneres (experiment): amb cotó, amb terra fertilitzada, amb sorra, fent capes de sorra i terra fertilitzada, i amb terra fertilitzada i cotó. Després ho hem regat. En un futur, volem observar en quin medi germinarà millor.
A més a més, també ens han preguntat si sabem que és un bonsai: “arbre normal i corrent que es manté petit en podar-li les branques i arrels, i mantenir-lo dintre d’un volum reduït de terra. Tot i això, el bonsai necessita moltes atencions”. Properament, valorarem si podem fer els nostres propis bonsais amb les alzines que sortiran.
Pol i Alguer 2-12-2016
De petit quan sortia de l’ escola sempre anava a la plaça. És més, la plaça era com la meva casa. Sempre sortia i quan plovia no sortia, m’enfadava. També jugava amb els meus amics. I era feliç però quan venia un nen dolent se’m baixava la rialla. També van ficar un sorral i sempre jugava al sorral. Després de mesos o un any van treure el sorral i d’això me’n recordaré tota la vida. Ara diré com és ara. Quasi mai baixo a la plaça perquè nomes hi vaig 2 dies per que els altres 3 vaig a música i anglès. Normalment vaig amb la bici. Sempre hi ha nens o nenes menys els dies que plou . Sempre que no hi ha els nens i ha les nenes. És la meva vida a la plaça . També me’n recordo quan ve el meu cosí i juguem.
Marc Masot Comes 1/12/2016
La plaça del poble és un lloc on els nens van a jugar, les mares a parlar i els vells a xafardejar. Cada dia a les 5:00h de la tarda tots els nens anem a la plaça, allí passen coses divertides i a vegades no tant. Un dia l’Olau va caure de morros a la borera i li sangrava tota la cara. A vegades quan els nens juguen a futbol no podem passar pel mig i si passem ens diuen:
-Aparteu-vos!!!
Jo normalment jugo amb la Claudia i l’Aina. A vegades no podem, perquè la Claudia ha d’anar a classes de música o l’Aina ha d’anar a Catequesis. Quan plou no podem anar a la plaça i anem al bar. Elda 
Sempre, a les 5:00 de la tarda vaig a jugar a la plaça de la bassa amb els meus amics. Fa un any, un dia, un divendres estava jugant amb els meus amics i un nen de 15 anys va xutar tant fort que hem va trencar els dos ossos del braç: el radi i el cúbit. Ràpidament vaig plorar i vaig anar a casa i la mare va tenir una mica de por per mi perquè vaig arriba plorant. Em van porta a urgències i em van posar guix a la meva ma i em vaig quedar fins les 12 de la nit i l’endemà em vaig queda a casa durant dos setmanes perquè m’ho va dir el metge. Al final em vaig queda dos mesos amb el braç amb guix. Em van treure el guix i el metge em va donar exercicis per la meva ma per fer-la servir més bé.
Hamza
Normalment quan sortim del cole tots anem cap a la plaça a jugar amb els amics. Però no sempre s’ hi pot anar. Per exemple quan plou o quan hem de fer alguna altra cosa com per exemple anar a música. Per mi és millor quan hi pots anar pots jugar i oblidar-te de totes les teves preocupacions. Per això és un dels millors moments del dia. De vegades algú es fa mal, altres vegades la plaça està plena, i altres vegades no hi ha ningú apart de les 4 velles xafarderes que no es mouen en tot el dia i sembla que no es moguin en tota la nit.
Claudia 1 – 12 – 2016
