Cistella en mà, puntuals a les 9 del matí agafem el camí cap aquest indret tant màgic on sempre hi descobrim noves sorpreses..Com sempre Noguers i pomers en aquesta època ens regalen l’aperitiu del camí.
Ens va desconcertar, però també ens va despertar molta curiositat el soroll d’uns xerracs i la maquinària que hi havia al lloc quan vam arribar. Uns picadors que feien una aclarida en aquell bosc per fer-lo més bonic.” i a nosaltres tant que ens agradava.” D’allà en treien unes 100 tones de fusta que portaran a Puigreig.
Un cop hem vist com arrosseguen alguns troncs, les grans escorces que queden capten l’atenció. De les escorces a les capcines dels arbres que estan a terra plens de vesc. I amb els ulls posats a terra, algun que altre bolet: rogencs, moixernons lila, bolet de bou, cogoma, bolet de soca.
La cistella a arrebossar i seguim camí de tornada. Encara queden els vestigis d’algunes floretes i sobretot catifes de fulles de molts colors.
I un cop a l’escola, una estona d’investigació
