L’Hivern (MIquel Martí i Pol)
L’hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d’una malenconia blanca i molt íntima.
L’hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els… Llegeix més»
“Jugant generem espais d’autoconeixement, de regulació i de compartir. Fem que el joc, facilitador d’aprenentatges significatius i desenvolupament social, ens acompanyi tota la vida. Creem espais de joc compartit i distès, moments per mirar-nos als ulls i riure plegats. Juguem, ens ho passem bé i… Llegeix més»
Un dilluns blanc i amb un bon gruix de neu. La porta de l’escola es resistia amb el pes de la neu que hi havia al pati, sort del Santi.
I després poc a poc aixecant cames per obrir camí fins a poder entrar.… Llegeix més»
Sabíem que alguna cosa especial teníem preparat per la tarda d’ART. La porta tancada. Una consigna: “Quan estiguem tots a punt, entrarem junts a l’aula”.
Quan hem obert la porta, dos espais ben diferenciats. En un hi havia un tros de paper molt gran al terra,… Llegeix més»
Els dies de neu, són especials i mai deixen de sorprendre’ns. Tenim el privilegi de contemplar com els petits borrallons van baixant lentament i suaument es van dipositant uns sobre els altres fins que un gran mantell cobreix el pati, els camps, tot el que… Llegeix més»
