L’Hivern (MIquel Martí i Pol) L’hivern no és trist: És una mica malenconiós, d’una malenconia blanca i molt íntima. L’hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons […]
“Jugant generem espais d’autoconeixement, de regulació i de compartir. Fem que el joc, facilitador d’aprenentatges significatius i desenvolupament social, ens acompanyi tota la vida. Creem espais de joc compartit i distès, moments per mirar-nos als ulls i riure plegats. Juguem, ens ho passem bé i aprenem compartint, només així construirem plegats la societat que somiem”,
ENGINY I ESTRATÈGIA Llegeix més »
Un dilluns blanc i amb un bon gruix de neu. La porta de l’escola es resistia amb el pes de la neu que hi havia al pati, sort del Santi.
I després poc a poc aixecant cames per obrir camí fins a poder entrar.
Sabíem que alguna cosa especial teníem preparat per la tarda d’ART. La porta tancada. Una consigna: “Quan estiguem tots a punt, entrarem junts a l’aula”. Quan hem obert la porta, dos espais ben diferenciats. En un hi havia un tros de paper molt gran al terra, amb llapis i colors i hem pogut crear utilitzant
MOMENTS PER EXPRESSAR I PER SENTIR Llegeix més »
Els dies de neu, són especials i mai deixen de sorprendre’ns. Tenim el privilegi de contemplar com els petits borrallons van baixant lentament i suaument es van dipositant uns sobre els altres fins que un gran mantell cobreix el pati, els camps, tot el que hi ha fora. Observar ens agrada, però el que més
UN GRAN CASTELL DE NEU Llegeix més »
