I arribats a la última setmana, canviem l’organització dels dies, per compartir uns dies especials i diferents.
Temps per preparar el dinar de Nadal i fer els últims assajos de teatre i de la cantada.
Vetllar perquè el tió estigui ben calentet i perquè els minairons estiguin ben enfeinats i no facin de les seves.
I el dia 19 fem dinar de Nadal. Quin dinar més bo!
Ens hem atipat de valent! Sort que n’hi havia per repetir. També hem deixat un raconet per les postres.
Compartir taula crea vincles i ens fa més feliços. Són uns moments importants de coneixença i de relació. Celebrem els bons dies passats i els que encara han de venir.
I havent dinat: l’esperat Festival de Nadal per tot el poble.
Dies preparant amb emoció, nervis i algunes enrabiades. Volem que surti bé, que tots aquells que ens vinguin a veure els hi agradi. I tots i cada u hi posa el seu granet. Últims consells de la Genisa, abans de l’estrena. Nervis fora, veu a punt, i cap al centre de flora.
Agraïm a tots els que han volgut compartir aquesta tarda amb nosaltres.
Detalls del petit príncep, La vaca Florinda,, a cantada de Nadales amb el Noi hermós.
I en acabar una cagada de tió. Amb els torrons del tió acabem amb un berenar per tothom.
… i en acabat la festa de Nadal, un altre moment esperat: Ens preparem per passar una nit junts a l’escola.
Preparem el niuet: sac, matalàs, pijama i mascotes i a preparar el sopar.
Per sopar: sopa de carbassa, pizza i fondue de xocolata.
Una nit ventosa i cau una gran plujada. No és una bona nit per sortir a buscar minairons. Però ens trobem tant bé tots junts que no canviem pas aquest moment, agafem cançoners i a cantar: Nadales, Xarango i cançons de campament.
Potser al matí ens despertarem amb tot nevat.
I a les 11h, estem rendits i amb ganes de posar-nos dins del sac.
I al mati res de res, molta aigua: el sorral inundat i la neu no es veu per enlloc.
I continua plovent. Una xocolatada, una pel·lícula i.. unes merescudes vacances.
