De bon matí i quan tot just ens posàvem a la feina,… una visita inesperada: ELS MINAIRONS.
Han entrat atrafegats, esverats, saltant i brincant com sempre. Però aquesta vegada, també una mica espantats.
EL PEIROT , volteja per aquestes contrades i els minairons necessiten reforços per acabar de fer arribar el Tió.
No ens ho han hagut pas de dir dues vegades, disposats a vèncer la malícia del Peirot, sortim. I allà al final de carrer, es pensava que podria amb nosaltres. Les nostres rialles i ganes de ser feliços han pogut més.
Hem rescatat el Tió dels matolls i cap dins l’escola. Prou que ha intentat el Peirot d’apoderar-se dels Minairons, no hem parat de riure i cantar. Cansat ha marxat.
Hem obert els nostres canuts de Minairons i un a un han anat entrat. Els hem guardat ben gaurdadets.
Ja tenim el tió a l’escola, en un racó ben calentó i amb un plat ple de peles de mandarines.
