Aprofitant els dies bonics de primavera, sortim a buscar els tresors del nostre paisatge.
L’últim dia de maig vam anar al Carreu.
Els prats estan espectaculars : colors, olors , el cant dels primers ocells que donen la benvinguda al dia i mil i un petits animalons que gaudeixen també d’aquests regals.
Entre mig d’uns prats amb l’herba molt alta ens aturem, ens amaguem i sentim els pessigolleig de les herbes entre la cara.
Al final del prat un gran roure fa notar la seva presència i l’hem volgut abraçar. Però quina ha estat la nostra sorpresa,.. les formigues que fan niu al peu del roure s’han fet notar amb un pessigolleig que ens han fet abandonar l’indret.
