Hem fet la última sortida a la Seu. Vam anar al Parc del riu Valira i després d’esmorzar vam anar a fer una descoberta: del riu i dels arbres.
Passejant pel Parc ens surt la nostra sensibilitat més poètica i mentre estàvem asseguts sota els primers pollancres, tot contemplant el borrissol que aquests deixaven anar, en Martí ens deleita amb una bonica metàfora: “Mira un núvol petit que ha caigut del cel. Abans de caure el terra se li han enganxat algunes fulles de l’arbre” i ell tranquil·lament intentava treure-les-hi.
Amb tota l’espontaneïtat i les seves reflexions, cada u va aportant el seu pensament: ” MArtí això és el cotó d’algun niu d’ocells que ha caigut” li diu convençuda la Ruth.
Fins que un de més gran descobreix que és el que deixen anar els Pollancres i que sinó marxem d’allà ens quedarem ben emblanquinats.
Al final de la passejada hem decidit que ens agradaria tornar en aquest parc. ens han quedat indrets i coves per descobrir.
