Com ja vam explicar a l’article sobre “El taller d’escoltar, escriure, parlar”, els/les alumnes de 5è estem treballant la descripció de paisatges. Després d’analitzar diferents models de descripcions, ens van demanar escriure una redacció triant entre dues possibles opcions: descriure un paisatge tranquil o descriure un paisatge terrorífic.
La consigna que ens van donar per realitzar aquesta tasca era, que no podíem fer servir paraules com “cementiri”, “sang”, “esquelet”, “vampir”, “nines” “insectes”…, per fer por.
És a dir, havíem d’expressar els sentiments que ens provocava el paisatge de manera subtil, sense utilitzar cap paraula massa explícita.
Aquí us mostrem alguns dels escrits:
Un paisatge tranquil
Jo m’imagino un paisatge en silenci i tranquil, amb un gran llac al mig, més blau que el cel i amb uns núvols més blancs que la neu. A la dreta, es poden veure uns arbres molt frondosos i, al costat, uns camins molts llargs de formigues. Al bell mig del llac, hi ha una pedra enorme, que arriba fins al fons. A la llunyania apareixen unes muntanyes que semblen molt petites, plenes d’arbres verds. En les aigües del llac es reflecteixen els arbres, i es reflecteixen tan clarament que el llac sembla un mirall. També hi ha una cascada, que baixa de les muntanyes i a terra hi ha petits bolets. Per acabar, als costats hi ha cases amb el sostre de palla.
M.P.
Un paisatge terrorífic
Al meu paisatge mai hi ha sol, així que és una nit que no té fi. En aquest lloc es pot sentir que fa olor de soledat i de tristesa.
Hi ha una pedra gran sobre la que podrien haver quatre persones. A sobre d’aquesta pedra hi ha tres hienes, que no paren d’udolar. Les plantes apareixen maltractades i es pot notar, que la gent que hi viu no té cura del medi ambient, si és que hi viu gent!!.
Hi ha un riu, un riu de color verd on tots els peixos estan morts. Al cel hi ha ratpenats i els arbres estan tots per terra.
K.M.
El bosc
El primer que veig per la finestra és un paisatge amb molts arbres tapant el sol, fent el paisatge fosc. Els arbres gairebé no tenen fulles, s’escolten sorolls de llops udolant. És esgarrifós, horripilant, absolutament terrorífic.
N.D.
La muntanya tranquil·la
Veig una muntanya tranquil·la amb aigua molt neta, arbres al voltant del llac i un Sol lluent amb el cant dels ocells al voltant. A la meva dreta hi ha molts animals com el cérvol, el conill, les papallones i els ocells; a la tarda sento l’aire fresc al meu costat. A la meva esquerra hi ha moltes flors boniques, fent la forma d’un cor i quan puges a dalt de la muntanya hi ha un camí que et porta a un lloc amb unes vistes meravelloses. Un altre camí et condueix a unes cases molt antigues que tenen quadres de Picasso. Els quadres es poden visitar a l’hora que vulguis.
Aquest és el meu paisatge.
Y. El A.
La platja inquietant
El primer que veig és una platja. La meitat de la platja és meravellosa, amb un cel blau de núvols somrients; sembla que tot tingui vida.
L’altra meitat de la platja és horrible, tot sembla mort. Veig el cel fosc amb trons, el mar contaminat, la sorra amb llaunes, pell de plata, bosses de plàstic, xancletes, pomes mossegades i plats de plàstic.
Més allunyat de la platja hi ha una casa. Els vidres de la casa estan trencats, la porta està oberta. Sembla que hi ha algú. La casa està feta d’un tipus de fusta molt vell
Y.W.
El bosc congelat
Veig un paisatge d’un bosc congelat amb l’alba al cel, moltes pedres plenes de gel, un eclipsi lunar que ho enfosqueix tot i un volcà apagat i congelat. El paisatge és molt gran i ample. Es veuen llops al fons i un iceberg gegant encara més al fons. Hi ha un poble completament congelat i abandonat i un cabdell de llop també abandonat.
A.S.
Nota: Els dibuixos que veureu a continuació els hem fet l’alumnat de 5è escoltant les redaccions escrites pels/ per les nostres companyes i que hem publicat en aquesta pàgina.
