Bon dia, alumnes i mestres del Pau Vila!
M’ha costat arribar, i no per que el camí fos llarg, sinó per que feia fred i no em volia llevar.
Què tal nens i nenes?
Vull que rieu sota les mascaretes!
Com esteu? (cridant ben fort)
I vosaltres, mestres? Esteu molt callats, que no em saludeu?
Gresca i xerinola hem de fer, per passar-nos-ho bé!
Però ja sabeu que a mi m’encanta xerrar i abans, si feu silenci, m’haureu d’escoltar:
Ha arribat el rei Carnestoltes, l’avorriment s’ha acabat!
Anem a divertir-nos! Cantarem, ballarem i riurem i d’allò més bé ens ho passarem.
Jo sóc el Carnestoltes, el Rei dels poca-soltes, de la gresca i la festa, de la diversió i l’emoció.
He vingut a l’Escola Pau Vila tot travessant Catalunya. He vist molta gent trista i amb la cara seriosa. Quan he arribat a la Florida he pogut veure que està plena de gent bonica, simpàtica, de tots els colors i amb moltes ganes de festa.
Quines ganes tenia d’arribar!
Que bonica em sembla la vostra escola, des del carrer he sentit una música de violins, violes, violoncels i contrabaixos i ja no he pogut parar de ballar. Qui estima la música, segur que també s’estima la festa i la diversió.
Em trobo com a casa!
Avui, passejant per l’escola he descobert coses molt curioses:
Sóu molt estranys, he vist que al Pau Vila els més petits són els més alts i els més grossos, per això els hi diuen Girafes i Hipopòtams. El món està al revés i això cada cop m’agrada més.
També he vist que teniu classes de cavalls i eugues, d’elefants i elefantes i d’ossos i osses.
Què passa en aquesta escola?
On trobeu menjar per tants animals?
Què més pot passar? Que el director sigui un domador del circ?
Que la cap d’estudis sigui Tarzan?
Només em falta la mona Xita, tot i que he vist un professor que se li assembla bastant…
He cregut veure uns astronautes molt simpàtics, preparats per viatjar a l’espai. Quan jo marxi, que em podrieu deixar la vostra nau?
També teniu dues classes d’artistes, uns de grans i altres de petits. Queda molt clar que si alguna cosa li falta a l’escola, no són nens eixerits…
M’oblidava dels dinosaures, que tenen una porta tan xula que fa una mica de por. Si me’n trobo algun pel passadís, veure’m qui corre millor!
Per sort, com aquí no falta de res, teniu un bon grup de científics. Mirant les seves cares, no sé si descobriran la vacuna del Coronavirus, el que és segur és que ja han descobert la vacuna contra l’avorriment. Quina cara de trastos… això es veu ràpidament!
Maquinetes de videojocs pels passadissos, Play Stations, consoles de totes les mides i colors… Sembla que els nens i nenes de quart no s’avorreixen, ni ells ni els seus tutors!
I per acabar, el que faltava: Pirates a l’escola. Estem bojos o què…?
Tresors, rom, espases i un vaixell ben bonic, quan em feu el judici, jo vull quedar-me a viure aquí.
Ara, obriu bé les orelles que tres consignes us donaré, vull que tothom participi, ha de quedar molt bé!
El dimarts vull a tothom, nens i nenes, professores i professors amb faldilles. No tingueu vergonya, encara podria ser pitjor…
El dimecres roba que us vingui gran haureu de portar. Li podeu demanar als pares o a algun germà gran.
El dijous vindrem amb el cap decorat. Podeu triar: barrets, perruques, llaços o tot el que us passi pel cap. Qui no tingui cabells, es trobarà més abrigat.
Ara he de marxar, però abans vull sentir els vostres crits.
Visca el Pau Vila!
Visca vosaltres!
Visca la festa!
Balleu, canteu i no feu cas, que el Carnestoltes tot el curs no pot durar. Salut per a tothom, que l’alegria no ens pot faltar.
