Durant molt de temps, el cos fou un dels enemics de l’ésser humà. Ho firmaven categòricament els antics catecismes: “els enemics de l’home són 3: el dimoni, el món i la carn”. A l’escola només es portava el cos perquè servia de suport del cap.
Actualment, per sort, les ideologies han canviat molt. De fet, en els últims anys, l’activitat físic – esportiva ve ocupant un lloc preferent en les societats culturalment més evolucionades i científicament més avançades. Una de les raons que ha contribuït a l’augment de practicants d’algun tipus d’activitat física és l’estil de vida sedentari, conseqüència del desenvolupament socioeconòmic de les societats industrialitzades.
S’ha demostrat, doncs, que vivim en una societat en continu canvi, multi disciplinar i imprevisible, que requereix de persones obertes, responsables, crítiques, actives i comunicatives. Dins d’aquesta, l’Educació Física, ha hagut d’assumir el paper de promocionar la salut, l’oci i la comunicació, aspectes que no tant sols són positius dins de les escoles, sinó en tota la societat que demanda íntegrament oci i possibilitats d’expressió i comunicació a més d’una alternativa sana de vida.
Per tant, en l’E.F no només intervé la pràctica regular d’exercici físic, sinó que aquesta desenvolupa en l’individu totes les seves capacitats i, a més, li fa assumir una actitud responsable vers el propi cos (l’activitat física, els hàbits higiènics, l’alimentació adequada, etc.). de fet, el comportament cognitiu i perceptiu corren paral·lels a l’activitat motriu, “una salut física i psíquica permet a l’individu realitzar coses amb menys esforç”.
Finalment, considerant l’Educació físi
ca com un element fonamental del sistema educatiu i de la societat actual, podem dir que aquesta programació té un únic objectiu: fer que els nens i nenes gaudeixin de l’educació física, tot aprenent a estimar el seu cos, a treballar cooperativa-ment i a pensar en allò que fan i perquè ho fan.
