EL DIMECRES ELS NENS I NENES DE P5 VAM ANAR A LA LUDOTECA.
VAM ANAR AMB L’AUTOBÚS DEL POBLE. VA SER MOLT DIVERTIT. I VAM APRENDRE QUE COM QUE HI HA MOLTA GENT HEM DE PARLAR FLUIX PER NO MOLESTAR.
A LA LUDOTECA ENS VAM TROBAR AMB LA LAURA. ENS VA DIR COM ESTAVEN DIVIDIDES LES JOGUINES EN DUES SALES. ENTRE TOTS I TOTES VAM COMPARTIR UN BON MOMENT!
Un matí molt especial: Anem amb autobús a la LU-DO-TE-CA , costa de dir tot seguit, eh!!!! Uns avis ens ajuden a seure, ens donen la maneta per no caure,ens expliquen coses…
A la Ludoteca ens espera la Laura Palau, és molt simpàtica,havia anat a l’escola Alzina quan era petita. Volem jugar però abans cal menjar bastonets que porta la Mabel.
És com la nostra sala de joc però una mica més gran.Ho passem molt bé.
LA PSICOMOTRICITAT ENS PERMET TREBALLAR MOLTES COSES. UNA D’ELLES ÉS EL TREBALL EN EQUIP I ELS REPTES.
AVUI HEM JUGAT AMB GLOBUS. MOLTS NENS I NENES ELS HAN INFLAT DE SEGUIDA, D’ALTRES ELS HI HA COSTAT UNA MICA MÉS, I D’ALTRES NO HAN POGUT (AIXÒ VOL DIR QUE… ÉS UN NOU REPTE!)
TOTS I TOTES HEM JUGAT PLEGATS, ENS HEM AJUDAT, HEM BALLAT, HEM COMPARTIT… HA ESTAT UN BON MOMENT!
UN ALTRE REPTE QUE HEM TREBALLAT HA ESTAT EL NO TENIR POR DEL SOROLL QUE FAN ELS GLOBUS AL PETAR!
ELS NENS I NENES DE P5 ESTEM TREBALLANT EL NOM DE LA NOSTRA CLASSE: ELS CAVALLERS I LES PRINCESES.
PER A FER-HO ESTEM APRENENT COSES DE LA ÈPOCA MEDIEVAL I DE LA GENT QUE HI VIVIA. HEM VIST QUE A MÉS A MÉS DELS CAVALLERS I DE LES PRINCESES HI VIVIA MOLTA MÉS GENT. PER TAULES HEM TREBALLAT UN PERSONATGE:
HEM TREBALLAT EN EQUIP PER FER DIBUIXOS EN UN MURAL SOBRE EL PERSONATGE QUE ENS HA TOCAT, I PER ESCRIURE UNA PETITA DESCRIPCIÓ.
HA ESTAT UN BON MOMENT!
CLIQUEU AQUÍ PER VEURE LES FOTOS
“LES RUTINES GENEREN HÀBITS, ELS HÀBITS CAPACITATS, I AQUESTES, A LA LLARGA, COMPETÈNCIES. PER ACONSEGUIR-HO ÉS IMPRESCINDIBLE EL RECOLZAMENT DE L’ADULT.”
Els hàbits s’han de treballar a casa i a l’escola. A mida que els nens/es van assolint els diferents hàbits se senten més segurs, tranquils, equilibrats i amb ganes d’aprendre. Observar els seus petits progressos dia a dia i saber valorar-los és per a ells/es una motivació important i necessària per continuar avançant.
QUÈ HEM APRÈS?
Aprenc a posar-me i a treure’m la bata i la jaqueta, a cordar-me els botons
He de tenir cura de les meves coses: la motxilla, la bata, l’abric,… deixant-t’ho tot al seu lloc.
M’he d’organitzar l’esmorzar: treure-ho de la bosseta, obrir la carmanyola, desplegar el tovalló i després recollir-ho tot.
Porto roba que em permet anar al lavabo sense necessitar ajuda.
Aprenc a rentar-me les mans i a mocar-me tot sol.
Estic atent: sé escoltar quan ens expliquen alguna cosa.
M’acostumo a seure correctament, evitant males postures que em perjudiquen i així puc fer millor la feina.
Ajudo a crear un ambient tranquil, sense crits ni corregudes, per poder treballar tots millor.
Poso interès en treballar bé i net.
Sé on he d’anar a buscar el material, el tracto bé i sé ordenar-lo i retornar-lo al seu lloc.
Aprenc a fer de missatger entre l’escola i casa: sé posar els comunicats a la motxilla i no els perdo, recordo de transmetre les informacions,…
Sóc responsable i poso interès en fer bé el meu càrrec i les tasques que tinc encomanades.
Tinc curiositat i interès en aprendre coses noves.
Aprenc a parlar de manera ordenada, no tots alhora: escolto als altres quan parlen i sé esperar el meu torn per poder parlar.
Sé compartir el material de la classe amb els meus companys/es. No sóc acaparador perquè el material és de tots.
Saludo quan arribo dient ‘bon dia’, ‘bona tarda’,… i m’acomiado quan me’n vaig.
Sé demanar bé les coses, dient ‘si us plau’ i ‘gràcies’.
Intento resoldre els conflictes sense baralles.
Des de petits els nens i les nenes ja es mostren com a persones competents, capaços d’expressar els seus sentiments, necessitats i preferències. Reconèixer les seves competències, preparar-los psicològicament i fomentar la seva autoestima passa perquè els pares aprenguem a “afluixar el control” i a confiar en ells. Aquesta és una etapa més del complex procés educatiu.
És bàsic demanar als nens que es responsabilitzin de petites obligacions des de ben d’hora i de forma progressiva. Podem començar per ensenyar-los tasques com recollir el seu plat després de menjar o recollir l’habitació després de jugar, acompanyant-los en les primeres ocasions.
Un nen autònom i amb una bona dosi d’autoestima tindrà més recursos per enfrontar-se als problemes que li vagin sorgint en la vida.
Avui acomiado novament a la Júlia com alumna de pràctiques . El curs passat va fer les pràctiques de Pedagogia a P4 i aquest curs les de Magisteri a P3.
Què us puc dir de la Júlia? No tindria paraules suficients.
He après molt!!! La seva manera de fer ,dolça ,propera ,tenint molt clar que toca fer i deixar fer. La seva complicitat en el dia a dia de l’escola. La seva “mirada pedagògica” tan peculiar, les xerrades sobre els nostres nens i nenes…planificar a qualsevol hora del dia o de la nit…la capacitat de riure de nosaltres mateixes…els Bons i Mega bons moments amb els ÓSSOS….
Llegia fa uns dies en una revista de pedagogia que tenir un alumne de pràctiques ens permet reflexionar sobre la nostra pràctica educativa. Si, és cert…i molt més, pots mirar a través dels ulls d’una “nova fornada ”, d’ uns ulls de 22 anys que son el futur i somric tranquil·la ,la Júlia te el DO per la docència i us diré més pertany als “elegidos”,els que amb la seva manera de fer mostren que SER MESTRE ÉS UNA ACTITUD
Com diu Jaume Centelles (un gran mestre) :
“Fer de mestre, un estil de vida. Estimar-te la teva feina, els infants i la seva educació, sentir-te realitzat quan la duus a terme, tenir-la present també quan no ets a la feina… Pensar en l’educació de les generacions venidores i sentir-te’n partícip i responsable, estar segur que fas el que t’agrada i que no et vas equivocar de professió…
El mestre ha deixat de ser la persona que sap i ha esdevingut la persona que ajuda a trobar la informació, la persona que acompanya, la persona que guia, que tutela, el mestre és qui va de la mà, aprenent també, constantment. “
Avui, ha estat un dia estrany , tot ha anat fluint …l’esmorzar, la rotllana, l’estona de joc…hem fet aprenentatge significatiu amb torradetes, formatge, fuet, xocolata…parlant de que tornaves al col.le de grans i que dilluns no hi series a classe…un dia ben estrany…la nostra estimada Júlia…ja et trobem a faltar!!!
Moltes gràcies a totes les famílies, a totes. Amb el vostre acompanyament hem pogut fer un emotiu comiat a la Júlia.Som un gran equip!!!!
“Cliqueu aquí per veure les fotos”
El contingut de les sessions de psicomotricitat es basa en el joc lliure, és una activitat espontània i permissiva que s’organitza progressivament a partir dels objectes disposats pel joc dels infants. Hi ha uns objectes que es mantindran durant totes les sessions i altres van canviant. Es tracta de deixar desenvolupar al grup un joc espontani, sense ser jutjats i sense tenir consignes precises.
La Pràctica Psicomotriu Aucouturier , en la que ens inspirem i treballem adaptant-la a la nostra manera de fer, té com a objectiu el desenvolupament psíquic dels nens a través del cos. Es refereix a una concepció unitària de la persona que promou l’expressió de totes les possibilitats motrius, emocionals, cognitives i relacionals de l’infant.
En la sessió d’avui…les emocions…”Em fa por saltar del tauló” “Tinc por del llop” “Jugo amb els amics, els estimo” “Trobem la calma fent relaxació”” M’agrada fer psico, estic content” “T’ajudo, som un equip”” Jugo amb la Mabel, riem” “ La Mabel fa de llop, fem veure” “No fa por, és divertit”, ”Lluitem amb la mestra, amb coixins, no fa mal, és divertit” “Nosaltres tenim més força”
Evocar la sessió a la tarda asseguts a la rotllana, posar paraules a les emocions que hem sentit, dibuixar el joc compartit….fa especials tots aquests moments plens de complicitat….això deu ser LA FELICITAT !!!!
“Cliqueu aquí per mirar les fotos”
Un dels recursos per treballar les emocions és a partir del conte “El monstre de colors” de la il·lustradora Anna Llenas. En aquest conte, el protagonista és un monstre ben diferent als altres, aquest no fa por i no sap que li passa, té un garbuix d’emocions i ara toca desfer l’embolic. Una nena l’ajudarà a diferenciar i separar les diferents emocions.
Contes com aquests ens permeten treballar d’una manera divertida, dolça i tendra el món de les emocions, aquest món tant delicat i complicat.
Amb la Júlia hem recordat el conte i hem parlat de les emocions .Un cop identificada l’alegria, tristesa ,por, calma, ràbia i amor amb un color ,hem començat a fer boletes de paper de seda i les hem ficat dintre d’un potet, EL NOSTRE POTET DE LES EMOCIONS.
Explorem els vincles que existeixen entre el dibuix-pintura i la dansa-expressió corporal. Partim de dues premisses: dibuixar és ballar amb el llapis-pinzell en el pla del paper i ballar es dibuixar-pintar amb el cos en l’espai . Investiguem quins colors ens suggereixen els sons, quin tipus d’imatges neixen en plasmar els ritmes en el paper, i com són els gestos i traços que es dibuixen quan imaginem que el llapis és un ballarí que llisca seguint la música sobre el paper.
Comencem explicant l’activitat que farem:
Escoltarem la cançó “HAPPY” del Pharrell Williams….ballarem i….dibuixarem “la música…el ball …o com ens sentim. Esteu preparats??? Comencem a ballar!!!!!!
“Cliqueu aquí per veure les fotos”
