A plàstica, vam fer una obra d’art en la qual ens vam deixar emportar per la música i per les emocions, sentiments i records que aquesta ens transmetia. Les nostres obres tenien una cosa en comú, una línia que anava d’una punta del nostre dibuix a l’altre. A l’hora de tutoria vam descobrir el sentit d’aquesta línia, i aquesta obra que en un principi semblava individual, es va convertir en una obra col·lectiva, de tots.
Parlant entre nosaltres ens vam adonar que tots, tot i tenir sentiments i emocions diferents, trobem coses que ens uneixen. A alguns ens uneixen aficions, maneres d’enfrontar-nos a nous reptes, amistat o records de petits. Amb això vam aprofitar per conèixer-nos més i descobrir coses dels companys que encara no sabíem.
La classe de 5è us proposa que trobeu a la nostra obra d’art la línia que ens uneix i que seguiu el seu recorregut.
