Quin viatge més especial vam fer l’altre dia! Vam anar a Madrid, on durant la Setmana Santa és típic menjar “torrijas”. La Blanca, la mare de la Júlia, ens va ensenyar com fer-les i ens van quedar boníssimes, per xupar-se els dits. No us ho creieu? Mireu, mireu! No va quedar res!

Ja ha arribat la primavera, i amb aquesta la Pasqua.

A anglès hem treballat aquesta festa (Easter), on la tradició mana que un conill (bunny) amagui els “easter eggs” i els haguem de buscar. Doncs aquesta setmana vam haver de buscar ous pels pati i, com a recompensa, ens els vam menjar! Mireu on eren!

Durant aquest dies hem viatjat per Euskadi, allà ens hem trobat que hi ha molts “lauburus”, un símbol celta molt comú per aquesta comunitat autònoma.

No se sap ben bé quin és el significat d’aquest símbol, però l’utilitzaven com  a amulet els pastors per protegir-se dels llops. També l’han trobat en tombes, tot girant cap a l’esquerra (símbol de la mort) i en altres llocs cap a la dreta (símbol de la vida).

Quan aneu a Euskadi, a veure si en trobeu! Nosaltres us hem fet un amulet perquè tingueu sort! Mireu el procés:

A Galícia vam fer la “concha del peregrino”, un símbol del Camino de Santiago (camí que comença en diferents llocs però que finalitzen a la catedral de Santiago de Compostela).

S’utilitza una petxina de vieira, una família de mol·lusc molt comú a Galícia, tot i que es desconeix la raó per la qual els primers peregrins (gent que visita llocs sagrats) la van adoptar.

Aquesta s’aconseguia quan s’arribava al final del camí, juntament amb un document acreditatiu.

La petxina es col·locava en el barret o a la capa que portaven els peregrins.

Com que ens trobàvem a Galícia, a part de fer una “concha del peregrino”, vam fer diferents elements del mar amb guix. Mireu!

En el parc Miguel Servet s’ubica un dels símbols de la capital de la província de Huesca.

Es tracta de l’obra de Ramón Acín, artista nascut a Huesca. Aquest escultor la va anomenar: Las Pajaritas.

Consta de dues grans figures de papiroflèxia que es miren l’una a l’altra.

Estan dedicades als nens, l’única esperança d’un demà millor.

Molts artistes espanyols les han anomenat en els seus escrits com un joc per a nens, per això va decidir esculpir-les.

Si alguna vegada aneu a Huesca, visiteu el parc i feu-vos una foto amb “las pajaritas”!

Voleu veure com les vam fer amb fang de colors?

Dilluns vam viatjar per tot el món amb el Nino, un monitor de danses brasiler que ens va ensenyar com ballar danses d’Amèrica, Àfrica, Índia.. Ens voleu veure ballar?

El ventall ha tingut moltes utilitats al llarg de la història (ventar-se per calor, espantar insectes, protegir-se del sol o avivar les flames de les llars de foc).

Quan es van fer els primers ventalls plegables, es van introduir a Europa a través d’Espanya. A Andalusia el van acollir ràpidament, degut al clima de la zona.

Primer era considerat estrany i car, ja que només el feien servir les dones més riques per demostrar el poder que tenien. Després el van utilitzar per trobar parella, s’anomenava el “llenguatge de la seducció”, ja que segons com el col·loquessin, volia dir una cosa o una altra.

Molts pintors van fer quadres amb dones i ventalls.

Els seus primers fabricants es desconeixen.

Els materials van anar evolucionant: primer es feien servir metalls preciosos i després paper, fusta i plàstic.

El 1802, a València es va consolidar com a centre productor d’Espanya, on existia un gremi d’artesans de ventalls. Allà es troba la Real Fábrica de Abanicos.

Al 1983 ja hi havia 40 fàbriques de ventalls.

Avui en dia, l’única escola-taller de  ventalls del món es troba a Cádiz.

Museo del Palmito de Aldaya

És el primer museu públic de tota Europa. Consta de més de 150 ventalls cedits per artesans, col.·leccionistes.

Si visiteu València, entreu-hi!

Ara que ja coneixeu una mica la seva història, mireu quin museu van deixar els vostres peques, tot pintant els seus ventalls, que esperem que feu servir moltíssim!

Aquestes jornades culturals hem viatjat per tot el món, però per tal de tenir un gran record, entre tota l’escola hem elaborat un graffiti titulat “Un món de colors”.

Ens ha vingut el Víctor, “Tage53” és el seu nom artístic, un graffiter amb més de 30 anys d’experiència que es dedica a ensenyar el món del graffiti als alumnes i la seva comunicació no violenta, a més, de treballar per marques conegudes i fer els seus dissenys.

Primerament ens va ensenyar el llenguatge del carrer, d’on sorgeix aquest moviment, a continuació vam expressar les nostres emocions en un paper i finalment ja estàvem preparats per pintar a la paret de l’escola. Voleu veure-ho?

Ara que ja som uns experts en tortugues, ampliarem el nostre aprenentatge amb la classificació entre amfibis i rèptils. Per aquesta raó el Diego, expert en recuperar aquests animals i donar-los una vida millor, ens va portar animals salvatges que la gent ha abandonat.

Ens va explicar les seves característiques i ens els va deixar tocar. Mireu, mireu!