“El dimecres 13 de Març va venir la propietaria de la patateria Laurie de Reus situada actualment sota els porxos de la Plaça Mercadal. Nosaltres li vam fer una serie de preguntes i ells en va respondre.
La patateria Laurie es va fundar el 1953. Abans era una barraca. En aquella època en feien xurros, bunyols, porres i “pestinyos”. Un dia els propietaris van anar a França i hi havia un lloc que es deia Laurie i els hi va agradar d’allí és d’on prové el seu nom. Fabriquen ells i elles les patates que venen. Hi ha alguns productes que els compren. La majoria de patates són amb sal. Gasten la típica patata llisa però aquesta té un nom diferent: Agrea. Tenen tot tipus de productes: la corna gegant, la corna petita, aros de ceba, rodes, cóctel, cons, patates amb quètxup, crispetes, boles, triangles, patates sense sal, ganxets etc… Antigament, com que no hi havia plàstic, envasaven les patates en paper, i ara les envasen en plàstic que fa que durin més.
La sort és que no hi ha una altre patateria i és un negoci familiar.
Treballen molt a gust per les festes. Els hi encanten els balls de la plaça del Mercadal, que és quan poden tenir uns 4000 clients al dia. Durant l’any tenen el client habitual. Els dies entre setmana treballen de 6 a 9 de la tarda, dissabtes i diumenges de 11 a 14:30 de la tarda.
Hem trobat molt curiós com van triar el nom de la patateria, perquè nosaltres pensàvem que se l’havien inventat.”
Carla Moreno, Marc Valls, Olalla Segura, Aina Piñol i Clàudia Casanovas.
“La patateria Laurie es va fundar a l’any 1953. Va estar cinc anys en una barraca.
La patateria és un negoci familiar.
Els propietaris van anar a una comarca de França que es deia Laurie, els hi va agradar molt, i d’aquí ve el nom de la patateria.
Porten amb la mateixa estructura des del 1958.
La patateria Laurie, ha tingut fins a tres propietaris diferents.
La patateria es va fundar perquè el propietari d’una botiga de roba, no guanyava molt diners i la va fundar fer guanyar-ne més.
Abans les patates s’envasaven amb paper i ara per motius higiènics ho fan amb plàstic. Ho venien a granel.
Es van deixar de fer xurros a l’any 1980.
Les patates que més es venen són: la llisa, les rodes, les clàssiques i les cornes.
Gustos de patates: de quètxup, deshidratada i de ceba…
Les patates les compren a un pagès. Fan servir la patata agria, perquè a l’hora de fregir-les no es cremen i també són baixes en sucre.”
David Gimenez, Janna Miquel, Karina Prodaniuc, Elsie Sanchez, Paula Graset
” A la nostra classe, va venir una de les propietàries de la patateria Laurie a explicar-nos coses sobre el negoci. Va venir perquè estem treballant sobre la plaça del Mercadal i la patateria és una de les botigues més antigues.
Es va fundar a l’any 1953 i el seu nom prové d’una ciutat de França.
Es va crear gràcies a un senyor que es deia Josep i treballava de lampista i a una senyora que es deia Maria i treballava de modista i amb aquestes feines no guanyaven gaires diners i van decidir crear una patateria.
Primer, venien patates en una barraca antiga. A l’any 1958, es van traslladar a on és ara el Gaudí Centre i, 5 anys més tard, es va construir al lloc on són ara. Hi ha diferents tipus de patates: ganxets, patata llisa, ondulada… Però la que més es ven és la llisa.
Ens va agradar molt la visita, perquè ens agrada molt comprar patates allà i a més ens van regalar dues bosses a cadascú.”
Mireia Matallana, Mariona Boleda, Aleix Bonilla, Joan Pomés i Jana Castro
“El Laurie és l’única patateria de Reus i va fundar l’any 1953.
Ha tingut diferents propietaris, però ara és de la senyora Maria.
Va començar essent una “barraca” petita de xurros i patates.
S’acostumen a vendre 50 bosses al dia i 400 bosses per Festa Major.
Utilitzen bosses de plàstic que permeten que les patates no s’estovin.
A part també hi ha molts tipus de patates.
I el seu nom ve d’un viatge que van fer els primers propietaris, el senyor Josep i la senyora Maria a França. Van visitar un lloc que es deia així i els hi va agradar tant, que així li van dir a la patateria.
Vam aprendre molt sobre la patateria Laurie perquè vam aprendre moltes coses que no sabíem.”
Alma Minaya, Adrià Margalef, Iria Garcia, Sami Martín, Lidia Sierra
