Bon dia!
Avui, Dia Escolar de la No-violència i la Pau, ens aturem un moment per mirar com convivim a l’escola. La pau no és només “no barallar-nos”: és cuidar el clima que creem entre tots i totes cada dia, amb paraules, gestos i decisions petites que, juntes, ho canvien tot.
Aquest any, amb les CoopeOlimpíades, l’esport ens dona una imatge molt clara del que vol dir construir pau. Quan entrem a un partit o a una prova, no hi entra només una persona: hi entra tot l’equip, el que hem viscut al pati, com hem arribat al matí, si algú se sent fora de joc, si hi ha algú que anima o algú que talla. I això es nota. Perquè a l’esport, com a l’escola, tot està connectat.
Fer pau també és:
- passar la pilota quan algú ho necessita, encara que tu podries marcar;
- aixecar qui ha caigut, sense riure ni mirar cap a una altra banda;
- respectar les normes i les decisions, fins i tot quan no ens agraden;
- incloure qui sempre queda últim o última a l’hora d’escollir equips;
- animar sense ferir, competir sense humiliar.
A les CoopeOlimpíades, el repte no és només guanyar: és com juguem. Perquè el resultat dura un moment, però la manera com hem tractat els altres deixa empremta. I a sisè, que ja sou grans i referents, això té encara més força: el vostre to, la vostra manera de mirar, de respondre i de fer equip pot fer que algú se senti segur o insegur, visible o invisible, dins o fora.
Per això avui us proposem una idea senzilla: ser equip també quan no hi ha partit. Fer que l’escola sigui un lloc on tothom pugui respirar tranquil, aprendre i jugar sense por. La pau no s’improvisa: s’entrena. I es nota quan la practiquem.
Que avui sigui un recordatori: cada paraula i cada acció suma, com en un marcador que no es veu, però que és el més important. I aquest marcador, el de la convivència, el podem fer créixer entre tots i totes. Bon Dia Escolar de la No-violència i la Pau!
